Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Josep Oliveras i Samitier: La consolidació de la ciutat industrial: Manresa (1871-1900). Manresa: Caixa d’Estalvis de Manresa, 1986; 300 pp. ISBN 84-505-3799-1.   Ressenya d'I. Cuadros (1988) : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

La ciutat capitalista adquireix, a mesura que avança el segle, formes més precises d'especialització funcional com a conseqüència de les exigències plantejades per l'evolució econòmica les quals va matisant el propi model de ciutat. Les característiques que, segons P. Sica i L. Benevolo, defineixen el model de ciutat industrial burgesa, són recollides per l'autor com a base teòrica. L'expansió urbana, d'acord amb els processos tècnics i econòmics definits per aquells dos teòrics, provoca efectes i conflictes als quals cal posar remei mitjançant mesures legislatives i actuacions urbanístiques. Hi ha tres mètodes de reforma de la ciutat heretada els quals s'apliquen de manera simultània: les reformes de detall a base de la transformació dels carrers i dels edificis preexistents; la demolició i la transformació radical de la ciutat vella; i, encara, l'obertura de nous eixamples, més enllà del nucli antic. Però, de més a més, resulta imprescindible dotar les ciutats amb els serveis i els equipaments necessaris per al seu funcionament ininterromput com a lloc de producció i distribució de béns i serveis, de reproducció de la força de treball i de consum. Aquestes actuacions urbanístiques, segons H. Capel, s'integren perfectament amb els interessos i les activitats de la burgesia. Així,

 

els problemes de reforma interior i d'habitatge causats pel creixement i la degradació de les ciutats preocupa enormement a aquesta classe atès el perill de desestabilització social que suposa, i, de més a més, li permet iniciar un procés d'especulació del sòl a gran escala, de producció d'habitatges com a mercaderia i d'intervenció en les infraestructures i prestació de serveis públics com a noves fonts d'acumulació de capital.

El cas de Manresa és repassat per Oliveras en nou capítols, amb la introducció i les conclusions a banda, completats amb una extensa bibliografia, una considerable quantitat de notes i dos annexos metodològics en els quals aclareix l'abast i la problemàtica d'ús de les dues fonts crucials per al seu treball: les actes de les sessions municipals i els padrons de la contribució industrial. El primer capítol l'esmerça en l'evolució demogràfica al llarg del període per a l'anàlisi del moviment natural, el saldo migratori, l'estructura demogràfica i social, l'estructura familiar i la fiabilitat dels censos oficials. El segon capítol, que com en el primer també subministra informació de base per al coneixement de l'evolució urbana, és dedicat a l'estudi de l'economia manresana per l'anàlisi dels tres sectors productius i, especialment, de la indústria tèxtil.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
9 d'octubre de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat