Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
 
Pere Blasi: Geografia elemental de Catalunya. Barcelona: Editorial Pedagògica de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, 1922.   Ressenya de P. Vila (1922) : 
pàg.    1  ·  2 
 

En rebre aquest llibre tan atraient, nosaltres hem considerat que l'autor i els editors havien tingut consciència que en realitat donaven el primer pas en una matèria tan poc estudiada o potser tan poc formalitzada com la geografia del nostre país i per això havien cregut necessari reduir-se a l'enunciació dels fets geogràfics cabdals, àdhuc sacrificant aspectes de caràcter metodològic i d'aplicació a l'Escola que ells coneixen a bastament. Aquest cenyir les finalitats és una de les coses que a nostre juí valoren el llibre del senyor Blasi. Darrera d'ell poden venir assajats d'altra natura tenint ja un fonament i podent avançar amb més seguretat. Pensant, doncs, en una flexibilització de l'ensenyament i de la geografia de Catalunya a l'Escola ens permetem fer algunes consideracions que podrien ésser tingudes en compte si es produïen altres treballs entorn de la matèria.

La primera és sobre l'aplegament de cartes i text per a l'estalvi de l'atles. En el cas que ens ocupa sabem que això era inevitable. No és possible improvisar un atles, i d'altra banda, cap dels que ara existeixen podia fer el servei que la geografia del Sr. Blasi necessitava.

L'aplegament de cartes i text obliga a un format poc avinent. Cal fer constar, però, que fins aquest desavantatge ha estat ben superat en l'edició de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.

 

Un atles, demés, permet la supressió de les àrides enumeracions i descripcions (nomenclatura de costes, muntanyes i rius, per exemple) i aquesta supressió té d'avantatge de poder fer cercar aquests detalls a l'alumne en els mapes. I, en canvi, les planes que això ompliria es poden esmerçar en descripcions generals d'accidents geogràfics, vies de comunicació, etc.

Una altra observació hi ha a fer sobre la divisió de comarques: l'autor divideix Catalunya en 39.

 

A nosaltres ens sembla un excés, car creiem que per raons fisiogràfiques i fins per la facilitat de les comunicacions d'avui, algunes comarques, que tenen una valor secundària, poden ésser incloses dins d'altres més importants. Cal anar a una determinació comarcal aciençada tenint en compte els estudis fets fins ara (Sunyol, Font i Sagué, Carreras Candi, Faura i Sans) i en vistes a una possible divisió pel govern de Catalunya a base comarcal.  /  segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
18 de setembre de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat