Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Josep Pintó; Josep Ma. Panareda: Vegetació de Sant Llorenç del Munt 1:25 000. Terrassa: Aster Editorial, 1995 (Sèrie mapes núm. 1); mapa, 845 x 595 mm. + Memòria, 163 pp. Pròleg de Joan Vilà-Valentí. ISBN 84-920985-1-1.   Revisió de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2 
 

El mapa de Vegetació de Sant Llorenç del Munt és la generalització a escala 1:25 000 de la minuta cartogràfica a 1:10 000 inclosa a la tesi doctoral de Josep Pintó, titulada La dinàmica de la vegetació a Sant Llorenç del Munt. L’hi va dirigir el professor Panareda i fou presentada al Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona l’any 1993. Per tant, és un document que cal situar en la línia científica de recerca sobre biogeografia i paisatge desplegada pel director de la tesi i per la professora Maria de Bolòs en aquell departament i, amb arrels més reculades, molt clares i agraïdes pels autors, en les persones i els ensenyaments de Salvador Llobet i Oriol de Bolòs. En aquest topant dels abans i dels després, remarquem que la publicació d’aquest mapa només va ser la primera obra d’una col·lecció temàtica sobre geografia de la vegetació la qual, més endavant, prendria el nom de Gaia.

D’una ullada, els lectors es faran càrrec dels trets més generals de la distribució geogràfica vegetal que el mapa procura i aconsegueix transmetre: el predomini aclaparador de l’alzinar i de la pineda a tot el massís. L’associació cromàtica de la simbologia zonal escollida per a cada categoria ho remarca de manera molt adient i encertada. Les tonalitats grogoses i sèpia aplicades als boscos i brolles d’aquelles espècies són omnipresents.

 

En passar a un examen més detingut i detallat del document, la qualitat de l’expressió cartogràfica és del tot convincent. L’aplicació del nivell de detall gràfic que és habitual en la cartografia d’inventari compilada amb procediments manuals s’endevina molt equilibrada en tots els racons del mapa. Les sobrecàrregues de trames zonals combinades amb les tonalitats de base esmentades multipliquen considerablement la potència informativa del mapa en posar de manifest associacions, complexos i mosaics els quals són fàcilment identificables a la llegenda. S’evita, així, el recurs a la retolació del codi de cada zona, com se sol fer en els mapes geològics, la qual cosa enterboleix la visió de conjunt. El mapa de l’àmbit d’estudi va acompanyat de tres altres mapes, a escala aprox. 1:100 000, amb els esquemes topogràfic, litològic i de vegetació potencial i d’un esquema de situació a escala molt més petita.

El mapa s’ofereix plegat amb una Memòria de presentació general i sintètica de l’àmbit cartografiat així com del detall de la llegenda. Les notes sobre els factors físics i humans de Sant Llorenç del Munt i l’Obac [13-42] són les justes per a facilitar l’ambientació dels lectors poc versats sobre el massís i com a recordatori dels més avisats. Passen revista, en primer lloc, a la seva fisonomia geològica i, sobretot, litològica, causant de l’abrupte

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
29 de juny de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat