Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Valerià Paül; Joan Tort: L’Empordà de Josep Pla. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009 (Col. Descoberta, 17); 138 pp. ISBN 978-84-9883-094-1.   Recensió de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

Fa bo d'encetar la lectura d'una obra, sigui quin sigui el seu gènere, i trobar l'objectiu vers el qual l'autor ha menat la seva redacció expressat de manera clara i convincent. Convida la lectura. Fa al cas la que ara passo a ressenyar. "El llibre vol ser, de fet, una introducció geogràfica a l'Empordà a través de la mirada -o sigui, l'escriptura- de Josep Pla, partint de la base que el paisatge empordanès, tal i com l'entenem nosaltres, ha estat creat per l'autor." [p. 7] Aquesta proposta més general dels professors Valerià Paül i Joan Tort es concreta en l'oferiment d'"una guia de paisatges feta més des d'una voluntat d'apuntar i de suggerir que no de sistematitzar i ser exhaustius". Així, combinen un assaig sobre la dimensió paisatgística de l'obra del pagès de Llofriu amb la presentació d'una selecció d'indrets empordanesos als quals val la pena fer cap per a provar de conjuminar la nostra mirada amb la reflectida per Pla en les ratlles que els va dedicar.

Com que Josep Pla va usar la paraula "paisatge" a tort i a dret, valia la pena escatir l'abast que el mot podia tenir en la ploma de l'escriptor. En aquest context, "sobretot, si ens atenim a la idea que tot allò que arriba a cabre en la mirada humana pot ser paisatge", destaquen que "en un moment determinat, Pla escriu que 'l'Empordà és, abans que tot,

 

un paisatge'." [13] Tanmateix, no desaprofiten l'avinentesa per a anotar que per "al nostre autor, la discussió sobre el paisatge té un interès purament culte i elitista, en especial si es redueix al component estètic", i "malgrat que els empordanesos no parlin mai de paisatge, Pla, notòriament, és l'excepció que confirma la regla." [14] Aquestes disquisicions, però, només són el preludi d'una caracterització més àmplia [pp. 11-37] dels referents bàsics els quals, segons els nostres autors, són indispensables per a entendre el paisatge empordanès de Josep Pla: la ruralitat i la pagesia, la historicitat i la visualització, la subjectivitat i l'endreçament. Els repasso tot seguit amb una bona dosi d'interpolacions textuals, si fa o no fa, com els autors han fet de l'Obra Completa de Josep Pla (OCJP, en endavant) (*).

"Constatem que el paisatge és un concepte que va prenent cos i intensitat en el nostre autor a mesura que s'allunya dels àmbits específicament urbans i s'acara amb una geografia..." [15] ...agrària. L'espai edificat li


(*) els aparellaments dels sis referents són meus (PA); com sempre faig en aquestes planes, les xifres entre claudàtors indiquen la pàgina del llibre en la qual es troba la citació entre cometes; en absència, cal arrossegar la darrera xifra expressada.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
29 d'abril de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat