Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Enric Tello : Cervera i la Segarra al segle XVIII: en els orígens d'una Catalunya pobra (1700-1860). Lleida: Pagès, 1995 (Col. Seminari; sèrie Catalònia, 4); 547 pp. Pròleg de Ramon Garrabou. ISBN 84-7935-242-6.   Ressenya de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

L'estudi se situa en la línia d'anàlisi inaugurada pel volum tercer de Catalunya a l'Espanya Moderna de Pierre Vilar en la mesura com pretén remarcar "la diversitat i originalitats econòmiques de les unitats comarcals" aplicat al cas de la Segarra, en general, i de Cervera, en particular. Més concretament, en l'evolució soferta des del model de base agrària fins a una hipotètica arrencada industrial. Tot plegat caracteritzat com a "transició, abans que res, coexistència", més o menys prolongada, "entre la deducció jurídica senyorial, fixada pel consum i, per tant, inadaptada a les realitats noves, i la simple renda del sòl" [16].

En aquest context, l'anàlisi de Tello vol ser una alternativa a la disjuntiva metodològica en el debat sobre la transició del feudalisme al capitalisme, entre els estudis estructurals, dels quals el de Vilar és la mostra més coneguda i resplendent, i els serials com, posa el cas, de l'estudi de l'evolució de les rendes del ducat de Cardona. Considera la monografia comarcal i local com "un test per comprovar, desmentir o matisar les hipòtesis sorgides d'altres marcs d'estudi més general" [27] en el benentès que l'estudi local "no vol dir estudiar els problemes generals a partir d'excepcions sinó a partir de diferències de casos, perquè són les diferències de casos les que revelen els autèntics mecanismes dels fenòmens" [28].

 

En el capítol primer repassa els trets del règim senyorial a la Segarra, abassegadorament baronial, a través de la percepció del delme i dels redelmes, dels drets banals, dels censos i quísties,... Per altra banda, destaca el fet que la quasi propietat de la terra en primera emfiteusi era absolutament dominant, de manera que resultava rar trobar subestabliments. Eren poques les famílies que no treballaven directament el seu tros. Només les millors terres de regadiu es donaven en arrendament. Si bé el valor dels censos emfitèutics era gairebé simbòlic i el dels lluïsmes havia estat molt esmolat per la lluita antifeudal de la pagesia, els senyors s’aferraren a la percepció del delme i a la pràctica de les càrregues usuràrio-creditícies: censal, venda a carta de gràcia i execució de béns.

"¿Era en el control sobre l'accés al conreu de la terra que es basaven les formes preeminents d'explotar uns grups socials els treballs dels altres? ¿Hi ha via realment correspondència entre la distribució dels ingressos provinents de l'agricultura i el repartiment de la propietat agrària? I la manera de controlar aquell accés al conreu, ¿transcorria principalment per la propietat de la terra?" [83], són les qüestions que encapçalen el capítol segon esmerçat a descriure la concentració de la riquesa i els factors de desigualtat social a la Cervera set-

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
30 de març de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat