Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Enric Moreu-Rey: El naixement del metre. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1956 (Col. Raixa, 10); 136 pp.   Ressenya de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

Una obra de divulgació científica derivada de la recerca portada a terme durant molts anys pel professor Enric Moreu-Rey sobre la Il·lustració i la Revolució franceses i, en especial, del ressò ideològic i cultural que aquells fenòmens cabdals de la història universal van projectar sobre la societat catalana. Una volta llegits els deu apartats del llibre, però, els lectors s’adonaran que el títol queda, fins i tot, massa curt. En efecte, el naixement del metre que l’autor relata no es limita a la descripció del part succeït a la sala de l’Assemblea Nacional francesa, cap a horabaixa del 8 de maig de 1790, el qual va deixar el decret de creació d’un nou sistema unitari de pesos i mesures sobre la taula. L’abans i el després d’aquell deslliurament també són relatats amb cura i amenitat, això és, per un cantó, amb la contextualització política i social de les etapes de gestació i creixement del nou sistema en la societat de l’època, i, per altre, amb la descripció tècnica, sense enfarfecs, de la concreció del projecte fins assolir un reconeixement gairebé universal. Perquè, al capdavall, com s’indica en el text del colofó recordatori del lloc i data d’impressió del llibre, aquesta treball també és la “història de la gestació laboriosa del sistema universal de mesures” de la qual el metre és la clau de volta.

 

A partir de la data del decret revolucionari esmentat, encara haurien d’escolar-se molts anys per a afermar i arrelar el patró únic de mesures i arraconar -oblidar encara va trigar molt més- el desgavell anterior. Per començar, calgué batejar la unitat de distància i registrar-la inequívocament. La denominació adoptada, el “metre”, del grec metron o "la mesura per excel·lència", i la seva definició com la deu milionèsima part del quadrant terrestre, van encendre polèmiques acarnissades entre defensors i detractors en l’àmbit científic francès i europeu. I efectes polítics de llarga durada. Els anglesos es van desentendre del projecte quan l’Acadèmia de Ciències francesa va decidir l’adopció del meridià de París com a base de les mesures per a establir el patró. “I així continuen”, recordava Moreu-Rey el 1956.

Val a dir que aquella decisió era entenimentada atès que bona part del traçat continental del meridià de París ja havia estat mesurat en el decurs dels segles XVII i XVIII. En base a aquestes dades antecedents, la Convenció Nacional francesa va votar l’establiment legal del prototipus de metre el primer d’agost de 1793, en la mateixa sessió, fa notar l’autor, en què foren aprovats els càrrecs que durien la reina Maria Antonieta a

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
26 de febrer de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat