Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Jesús Burgueño (a cura de) : El mapa com a llenguatge geogràfic. Recull de textos històrics (ss. XVII-XX). Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2008; CXXXV + 211 pp. ISBN 978-84-7283-976-2.   Pròleg de la Junta SCG : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

El llibre que té el lector a les mans és un dels fruits del Segon Congrés Català de Geografia. El mapa com a llenguatge geogràfic. Un fruit primerenc que, emprant els mots de Josep Carner, esperem sigui intel·lectualment saborós. La seva edició constitueix una de les contribucions de la Societat Catalana de Geografia i de l’Institut d’Estudis Catalans a aquest Congrés. Un congrés que se celebrarà a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú durant els dies 29, 30 i 31 de maig de 2008 i que ha estat organitzat amb el ferm propòsit de donar continuïtat a l’obra endegada per Lluís Casassas i Simó, l’any 1991, amb la realització del Primer Congrés Català de Geografia. El present simposi s’ha plantejat, a diferència del primer que era de caire general, com un congrés de caire temàtic centrat en les fecundes i estretes relacions entre la geografia i la cartografia.

Els geògrafs disposem d’un ampli ventall de llenguatges per estudiar el paisatge o l’organització espacial de les societats humanes. Però el llenguatge cartogràfic ocupa, tal com ho han esmentat destacats geògrafs de diverses escoles, una posició central. El geògraf Richard Hartshorne afirmava l’any 1939 en el seu llibre The Nature of Geography que si un problema “no

 

podia ser estudiat bàsicament mitjançant mapes – per regla general, a partir de la comparació de diferents mapes – calia plantejar-se aleshores si formava o no part del camp de la geografia”.

Per la seva part, el geògraf Carl O. Sauer s’interrogava l’any 1956 a “The Education of a geographer” si era possible reconèixer una inclinació vers la geografia abans que aquesta s’afirmés com una elecció de forma deliberada. La seva resposta va ser que «el primer tret, diré que el més primitiu i persistent, és l’atracció pels mapes i per pensar mitjançant ells. Sense ells ens trobaríem amb les mans buides a la sala de lectura, a l’estudi, sobre el terreny. Ensenyeu-me un geògraf que no els necessiti de forma constant ni tan sols tenir-los a la seva vora, i tindré els meus dubtes sobre si ha escollit la professió correcta a la seva vida (...). Els mapes suprimeixen les nostres inhibicions, estimulen les nostres glàndules, exciten la nostra imaginació, desfermen la nostra llengua. El mapa parla a través de les barreres del llenguatge; s’ha sostingut sovint que és el llenguatge de la geografia. L’expressió d’idees mitjançant mapes se’ns atribueix com la nostra vocació i passió comuna”.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
20 de juny de 2008
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat