Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Joan Becat: Atlas de Catalunya Nord. Prada de Conflent: Terra Nostra, 1977; 220 mapes + llibret explicatiu, 210 pp., amb la col•laboració de Pere M. Fonolleda, Ramon Gual i Pere Verdaguer.   Introducció de l'autor  
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

Catalunya Nord

Quin nom donar a les Terres Catalanes annexades pel Rei de França el 1659? (Tractat dels Pirineus).

Diguem de seguida que "Rosselló" és l'únic nom inacceptable per la seva inexactitud geogràfica com per la seva manca de rigor històric: antic Comtat, (amb una part del Vallespir) després vegueria incloent regions veïnes, per fi nom donat a una comarca, els límits del Rosselló han variat, però s'ha centrat sempre sobre la plana i les seves vores. De tota manera, com que les muntanyes mitjanes formen uns conjunts diversos amb caràcters econòmics i amb problemes propis, en aquest Atlas, el "Rosselló" serà la plana stricto sensu.

El nom de "Rosselló" (per Catalunya Nord) ha estat vulgaritzat pels tecnòcrates i administracions d'Estat (la regió de programa "Languedoc-Roussillon" és una expressió de fabricació recent, que té més compte de la sonoritat de la paraula que de la seva exactitud!), però també, malauradament, per universitaris de renom a França. El principal argument de la justificació actual, és el fet acomplert, ajudat per les naturals reticències al moment de canviar una denominació: crítica oberta dels "promotors" del nom, reaccions polítiques o passionals...

 

Hem de constatar també que la Història no ens ha deixat cap nom específic, i Catalunya Nord, malgrat la seva originalitat a dintre de França, no és res més que el resultat d'una mutilació: frontera de casualitat, ni natural ni geogràfica, fixada per l'arbitrari de la voluntat dels Reis, per la concepció dels reialmes-herència. Al segle XVII, formava part del Principat de Catalunya. Des de llavors, la monarquia va ajuntar les 4 comarques i mitja (Cerdanya) novament annexades en dues vegueries i la Revolució

 

Francesa en va fer un "departament" (afegint-hi el Fenolledès occità).

Els noms possibles i en part justificables, s'utilitzen des de fa mig segle en diverses publicacions de tots horitzons: País català, Pirineus catalans, País català de França, Catalunya francesa, Catalunya del Nord, Catalunya Nord. Fan referència d'una part a l'entitat catalana, d'altra part a la geografia o  /  segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
8 d'agost de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat