Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Carles Carreras: Geografia humana. Barcelona: Dopesa 2, 1980 (Col. Conèixer Catalunya, 30); 108 pp. ISBN 84-7235-446-6.   Introducció de l'autor  
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

especialistes. Vila publica la primera monografia regional completa (La Cerdanya, 1926), el primer Resum de Geografia de Catalunya (ed. Barcino, 1932-1935) i crea escola, no tan sols amb la seva tasca pedagògica, sinó també amb el començament de la traducció de la Geografia Universal francesa, de Vidal de la Blache i Lucien Gallois (ed. Montaner i Simón, -1925). Però l'obra més coneguda de Pau Vila és, possiblement, la direcció dels treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya (1931), on, amb l'aplicació de criteris de tipus mercadològic, hom arribà a formular-hi una divisió prou homogènia i on el pes dels factors humans era predominant del tot.

Contemporàniament als treballs de Pau Vila, treballà a Catalunya un deixeble de Max Sorre que iniciava una tesi de geografia regional sobre la regió de Barcelona: Pierre Vilar (1906). Efectivament, abans de decantar-se definitivament per la historia, Vilar escrigué alguns articles interessants sobre la interpretació de la ciutat de Barcelona i dels canvis produïts en la seva estructura

 

industrial a començaments de segle (Annales de Géographie, París, 1929, i Revue Géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 1936).

Ha estat, però, l'obra de Pau Vila la que ha deixat l'empremta més fonda en els treballs de Geografia humana a Catalunya. Treballs que ni l'ensulsiada del 1939 no interromperen gairebé, quan el mateix Vila i d'altres geògrafs, com Blasi o Santaló, o l'anarquista Gonçal de Reparaz, hagueren d'exiliar-se per un període més o menys llarg. Efectivament, el 1943 Lluís Solé i Sabarís (1908), introduí els estudis geogràfics a la Universitat de Barcelona; el 1947, Salvador Llobet (1908) publicà dues noves monografies regionals; i, el 1950, Josep Iglésies presentà el seu Índex elemental per a l'estudi d'una localitat, que era una adaptació dels mètodes regionals francesos a Catalunya.

Tots ells, i alguns geògrafs de generacions més joves (Vilà, Bolòs, Gimeno, etc.), foren aplegats el 1958 per Lluís Solé per a la realització de l'obra culminant de geografia regional catalana, la Geografia de Catalunya (Ed. Aedos, Barcelona, 1958-1974). Aquesta

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
8 d'agost de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat