Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Carles Carreras: Geografia humana. Barcelona: Dopesa 2, 1980 (Col. Conèixer Catalunya, 30); 108 pp. ISBN 84-7235-446-6.   Introducció de l'autor  
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

preocupar-se especialment pels aspectes físics, dintre el corrent que hom ha anomenat ambientalisme, que bescantava de manera clara l'interès pels problemes humans. Cal esperar el desplegament del que Enric Lluch anomena geografia noucentista per tal que tornin a aparèixer estudis de geografia humana, ja de caire modern, a l'estil de l'escola geogràfica francesa.

Geografia noucentista que, cal assenyalar-ho, fou desplegada sobretot per mestres, compromesos llavors en el desenvolupament dels moviments de l'escola moderna, i ben probablement perquè aquest requeria també el desplegament d'un cos teòric complet per a totes les ciències. Així el precursor de la Geografia humana catalana ha estat Joan Palau i Vera (1875-1919), professor de l'escola de mestres, que traduí la Geografia humana de l'anglès A. Hebertson (1914) -traducció que assolí més de set edicions- i redactà els volums de Geografia de l'enciclopèdia Minerva (1915-1922), primera compilació noucentista del saber modern de caire divulgatori.

 

A partir de Palau Vera, que morí jove, arran de l'epidèmia de grip de 1918, les influències de la geografia regional francesa seguiren penetrant a Catalunya indirectament o directa. Indirectament, a través de la Institución Libre de Enseñanza, de Madrid, on la tasca de Dantín Cereceda formà mestres com Miquel Santaló. Directament, a través d'estudis a universitats francesos, com feren Pere Blasi, a Montpeller, i Pau Vila, a Grenoble. Tots tres eren mestres, també: Pere Blasi (1885-1961), publica el primer manual escolar de Geografia de Catalunya (1921) amb una important aportació al comarcalisme; Miquel Santaló (1888-1962) publicà el 1923 un assaig de monografia del Gironès que constituí la primera divulgació del mètode regional francès.

Pau Vila (1881), el més gran de tots tres, i el mestratge del qual és encara avui viu a Catalunya, mereix també un capítol a banda, ja que de fet fou el creador de la Geografia humana catalana. Vila, mestre i excursionista alhora, deixa de banda els aspectes físics, fins i tot donant a fer els seus llibres a d'altres

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
8 d'agost de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat