Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Jaume Font: Osona: la terra i la gent. Vic: Eumo Editorial, 2004; fotografies de Lourdes Sogas; 430 pp.   Ressenya de F. Nadal  
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

Osona: la terra i la gent és una obra de síntesi, fruit del pregon coneixement d’aquesta part del territori català del seu autor, el geògraf Jaume Font i Garolera. Coneixement que prové, en primer lloc, del seu origen osonenc, però, sobretot, del seu esguard amatent com a geògraf interessat en el territori osonenc. L’autor ens ofereix, al llarg de les més de quatre-centes pàgines que conformen l’obra, una síntesi de gran utilitat tant per als geògrafs interessats en la geografia de Catalunya com per als historiadors, sociòlegs i antropòlegs interessats en la geografia osonenca.

L’obra parteix d’un plantejament clàssic en geografia: presentació del marc geogràfic, descripció dels elements físics, primer, i dels humans, després. Tanmateix, el desenvolupament dels capítols resulta en tot moment molt personal. El primer capítol constitueix una introducció al marc geogràfic i als principals trets geogràfics que defineixen la comarca d’Osona. Els quatre capítols següents estan dedicats a tractar els diferents aspectes de la geografia física d’Osona: el relleu, el clima, la hidrologia i la biogeografia.

Aquests capítols estan, però, farcits d’interessants explicacions, observacions i dades de caire humà. Per últim, hi ha tres capítols relatius a la geografia humana. Com a

 

conseqüència d’això, l’anàlisi del factors físics rep una atenció més acurada que no pas la dels humans, malgrat que l’autor manifesta que «la comarca és una creació humana».

El llibre està escrit de forma clara i molt amena. La seva lectura constitueix un gran plaer. La claredat dels escrits es conjuga amb l’ús d’un llenguatge ric, ple d’expressions usuals a la Plana de Vic com «taujaneria pagesa», mots com «primalls» o dites populars com «Montseny florit, fred a la Plana de Vic». La lectura es veu enriquida, a més a més, per les múltiples i belles fotografies del paisatge osonenc realitzades amb gran mestratge per Lourdes Sogas. L’acurada compaginació del text amb les fotografies, totes elles reproduïdes de forma impecable, constitueix un dels principals atractius del llibre.

Tots els capítols estan plens d’històries i observacions de gran interès per a la història del territori osonenc. Algunes, de caire més personal, expliquen fets com la curiosa pervivència i coexistència dels topònims Santa Maria de Corcó i l’Esquirol per anomenar un mateix municipi. D’altres, de caire més col•lectiu, fan referència a la pèrdua del patrimoni cultural osonenc com el trasllat a Sabadell de l’església romànica de Sant Vicenç de Verders, emplaçada originàriament en terrenys negats pel pantà de Sau.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
15 de maig de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat