Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Josep Oliveras i Samitier: L'extensió i consolidació del fet metropolità. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Institut de Cultura, 2001 (Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona, 007); 49 pp. ISSN 1576-26-37.   Notícia de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

"La negació política que Barcelona i la seva àrea d'influència més intensa i immediata constitueixen una àrea metropolitana polifuncional dotada de poder polític i financer i d'àmplies competències administratives, fa difícil d'establir l'àmbit real de l'àrea que hem de tractar. Com a geògraf, però, no puc acceptar que l'àrea metropolitana sigui només la del transport o la dels serveis hidràulics i del tractament de residus, imposades el 1987..." [4] i és per això que el professor Josep Oliveras, catedràtic de Geografia a la Universitat Rovira i Virgili, passa a provar-ne les seves credencials en un discurs brillant, documentat i, per què no, combatiu. Fa bo de conèixer i de llegir. N’he assajat un repàs mitjançant un enfilall de retalls del propi text, el qual, confio i espero, no hagi tret de context en cap cas, i, si així succeeix, en demano les més sentides disculpes ja des d’ara.

El primer apartat, "La formació de l'àrea metropolitana de Barcelona" [5-14], ve a ser una geografia històrica, molt ben resumida, de la xarxa urbana de Catalunya durant el segle estès des de 1830 fins a la República. "L'etapa clau per entendre com s'inicia el creixement de les poblacions situades als encontorns de Barcelona, cal situar-la entre

 

1830 i 1930. En aquesta etapa es produïren una sèrie de canvis en els models de producció tradicionals que van donar pas a una nova etapa caracteritzada per la mecanització dels processos fabrils. [...] És ara quan els pobles del Pla comencen a incrementar la població i es comença a formar la regió industrial de Barcelona de la qual parlarà Pierre Vilar al final de la dècada de 1920, quan la resta de Catalunya era encara fonamentalment un país agrari." [6-7-8] L’aglomeració demogràfica, industrial i edificatòria de Barcelona, però, no era pas encoratjadora : "Amb raó es començava a parlar de la macrocefàlia. El mateix Pau Vila ho fa quan exposa que l'augment de població de Barcelona ha esdevingut prodigiós, [...] la puja ha estat vertiginosa, [...] Barcelona generosa, és el refugi dels desesperançats de fora; però la seva actitud acollidora produeix un macrocefalisme demogràfic perillós per a Catalunya" [p. 14, Vila: Resum..., 1935, IX, p. 52]

"L'àrea metropolitana i la mateixa regió ja estaven formades els anys trenta, quan a la regió I hi vivia gairebé un milió i mig de persones." Així engalta "La confirmació de l'espai metropolità" [16-27] juntament amb l’evolució de l’ocupació del sòl construït en

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
2 de maig de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat