Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Anna Ma. Adroer i Tasis, Ma. Dolors Florensa i Asensio i Josep Ma. Gasset i Argemí: Catàleg del Fons Cartogràfic de l'Institut Municipal d'Història; (I) Mapes antics de Catalunya, Balears i València (segles XVI-XIX), i (II) Mapes antics de la península Ibérica i de la resta del món (segles XVI-XIX). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1986 i 1994; 237 pp. cadascun; presentació de Ma. Aurèlia Capmany. ISBN 84-7609-112-5 i 84-7609-697-6.   Notícia de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2 
 

El vessant cartobibliogràfic del segon volum, dedicat al fons de mapes antics que presenten la península Ibérica i àmbits de la resta del món, té una qualitat similar al del primer. El nombre de documents cartogràfics referenciats d'aquests àmbits és de 436, que amb l'afegit d'una trentena de documents de Catalunya adquirits per l'IMHB des de la publicació del volum primer, feien poc viable la seva reproducció en dimensions espaioses. Tanmateix, tots els documents són reproduïts en miniatura monocroma, suficient per a copsar-ne els trets més generals i identificar-los amb prou seguretat.

Aquest segon volum també s'obre amb una introducció contextualitzadora de Josep Ma. Gasset en la qual destaca i valora els períodes i fites més destacats relacionats amb la producció de la cartografia peninsular i de la història dels mapes en general. Així, després de l'etapa d'or de la cartografia holandesa i francesa, destaca, en especial, les figures i obres de Tomàs López i Francisco de Coello fins arribar a la fundació de l'Instituto Geográfico y Estadístico i l'encarrilament de la producció de la cartografia de base espanyola a la darrera part del segle XIX. Per acabar, tres índexs de recolzament --per centres editors, de topònims i d'autors-- dels dos volums

 

permeten una explotació còmoda i eficient de la informació subministrada pel catàleg. L'àmplia selecció bibliogràfica de recolzament rebla una obra que honora l'alta cultura catalana.

Maria Aurèlia Capmany, aleshores regidora de Cultura a l'Ajuntament i impulsora del Catàleg, escenifica prou bé el protagonisme del mapa en la seva introducció al volum primer. Després de parar atenció en "un mapa de l'escola neerlandesa que ens ofereix un Principat de Catalunya rabassut, molt ben informat, i que té en compte tretze comarques", conclou: "m'he aturat en un mapa; tots són prou atractius, perquè no sols ens expliquen alguna cosa d'unes èpoques passades, sinó que ens fan comprendre els motors que posaven en marxa l'apassionant coneixement de muntanyes i valls, de rius i fondalades, no pas únicament per contemplar la seva bellesa, sinó per fer possible el trànsit dels homes per damunt de la ignorància del que hi havia més enllà de les muntanyes. El mapa preveu el teu camí, evita sorpreses i trampes; és, de fet, la seguretat del viatger. De vegades una seguretat excessiva si és per al veí d'esperit bèl·lic, però, en definitiva, per a la seguretat de tots els homes." [5] [pau alegre]

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
10 de juliol de 2006
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat