Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Mita Castañer, Joan Vicente i Gemma Boix (a cura de) : Áreas urbanas y movilidad laboral en España. Girona, 17 y 18 de marzo de 2000. Girona: Universitat de Girona, 2001 (Sèrie Diversitas, 22); 160 pp. ISBN 84-8458-110-1.   Introducció dels curadors : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

Si, com deia Henri Lefebvre, és a l'espai on es materialitzen les accions de la societat, podrem comprendre perquè la internalització de l'economia i l'organització flexible del sistema productiu han tingut un fort impacte en les estructures territorials i urbanes. En efecte, els canvis en el model de producció experimentats des de mitjans dels anys seixanta porten associats una organització diferent de l'espai i del temps, i aquests fenòmens han influït de manera decisiva en les formes d'urbanització de l'espai i en la redefinició de la ciutat.

Aquest nou marc econòmic i, especialment, la fragmentació del sistema productiu, ha comportat una difusió del mode de vida urbà, una desconcentració de les ciutats i la possibilitat per als sistemes urbans d'assumir noves funcions.

Davant d'aquesta problemàtica nova, una aproximació a la definició del què és realment una ciutat contemporània ens revelaria que es tracta d'una unitat social i funcional de residència, treball i consum; un espai amb identitat i percepció unitària, de construcció material i simbòlica; però, de cap manera, ni un municipi ni un espai densament construït en continuïtat.

 

El creixement econòmic, l'augment de la motorització i la millora de les infraestructures del transport han ampliat progressivament l'àmbit territorial de les "ciutats", atès que augmenta, en general, la distància entre tres dels seus components bàsics: la residència, el treball i l'oci.

Aquesta situació ha produït un canvi d'escala. L'espai funcional clàssic de la Carta d'Atenes --allò d'habitar, produir, reproduir-se i moure's-- s'ha estès i deixatat en el territori, molt més enllà dels límits de la ciutat històrica i compacta. Aquesta nova organització del territori implica un gran augment del factor mobilitat. D'aquesta manera, i parlant en general, s'ha considerat la mobilitat laboral obligada com a paràmetre principal i bàsic a partir del qual es pugui delimitar l'àrea urbana i identificar les estructures territorials.

Això és així perquè el treball és, possiblement, el primer i més immediat element que converteix la ciutat difusa en un espai quotidià i funcional. És aquesta variable la que permet delimitar la nova dimensió de la ciutat, en la mida que defineix les àrees funcionals on la gent viu i treballa, és a dir la ciutat real. Hi ha altres modalitats de fluxos els quals podrien ser considerats com a

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
12 de febrer de 2006
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat