Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Francesc Glanadell, Jaume Bofill i Mates, A. Rovira i Virgili, Ferran Valls i Taberner, F. Maspons i Anglasell, Carles Pi i Sunyer i Pau Vila (1931) : El problema comarcal de Catalunya. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2005; 122 pp. + un mapa despl.; estudi introductori de Jesús Burgueño. ISBN 84-7283-800-5.   Pròleg de la Junta de Govern : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

Diversos motius han dut a la Societat Catalana de Geografia a considerar escaient i útil la reedició del llibre El problema comarcal de Catalunya, publicat per la Casa del Vallès el 1931 com a segon volum de la Biblioteca d'Estudis Comarcals. Hi ha per una banda motius d'oportunitat política i, per altra part, el desig de contribuir a commemorar el 125è aniversari del naixement de qui fou soci fundador i primer president de la nostra societat, el geògraf Pau Vila i Dinarès (Sabadell, 1881 – Barcelona, 1980).

La qüestió de l'organització territorial de Catalunya torna periòdicament a l'actualitat política, perquè mai no ha estat resolta d'una manera prou completa i satisfactòria. El llibre de la Casa del Vallès aparegué en un moment de recuperació de l'autogovern en què la desaparició de les províncies i la implantació d'una organització territorial en comarques semblava imminent. En aquells mesos d'acceleració de la història, el Govern provisional de la Generalitat va confiar Pau Vila la resolució d'allò que Antoni Rovira i Virgili havia anomenat "el problema de les comarques" (1922, p. 122). Sembla que en un primer moment li fou encomanada la tasca individualment; calia que el geògraf concretés

 

la proposta que havia anunciat en la seva conferència a la Casa del Vallès el primer de maig. El resultat fou el mapa amb 29 comarques, el qual inicialment havia d'orientar els treballs de la Ponència de la Divisió Territorial que fou creada pel Govern el mes d'octubre de 1931. Al cap de l'any, la comissió d'experts –presidida de fet per Pau Vila- ja tenia pràcticament enllestides dues propostes alternatives d'organització territorial. Però el cert és que la Generalitat no semblava decidida a adoptar la proposta dels tècnics, tot i que va ser publicada l'abril de 1933. En particular, el debat parlamentari de l'Estatut Interior, celebrat just llavors, va passar de puntetes per la qüestió territorial (1) . Pau Vila recordava amargament el bandejament inicial de les propostes de la Ponència: "És absurd, el 32 es podia haver posat a la pràctica, i no s'hi va posar" (Rovira–Roig: 1977, p. 87). Quan per fi, el setembre de 1934 semblava que el Govern de la Generalitat feia les primeres passes per dur a la pràctica el projecte de 38 comarques i 9 vegueries, els fets d'octubre suposaren l'ajornament del tema de la divisió territorial. La represa de la qüestió, l'estiu de 1936, fou igualment sobtada i anòmala. La derrota de la República significà un nou ajornament de la qüestió, però en aquest cas durant quatre llargs decennis.

 

segueix...

1.- Tot i que en aquell moment Carles Pi i Sunyer era conseller primer i Ventura Gassol conseller de Cultura. El govern format el 4-X-1933 tenia com a conseller primer un membre de la Ponència, Miquel Santaló, i mantenia Ventura Gassol a Cultura.
 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
16 de gener de 2006
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat