Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Ricard Fernández i Valentí: "La Catalana". Història de la línia Clot-Poblenou. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Arxiu Municipal del districte Sant Martí, 2000 (Col•lecció Quaderns, 3); pròleg de Francesc Narváez i Pazos; 93 pp. ISBN no consta.   Ressenya de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

"L'objectiu bàsic d'aquest estudi és efectuar un paral•lelisme entre l'evolució històrica dels espais de Sant Martí i del servei de transport de "la catalana", i de quina manera els canvis socials, urbans, polítics i econòmics han incidit sobre aquest servei de transport al llarg del temps. El contingut del llibre és essencialment la història d'aquesta línia i dels seus voltants més immediats..." [11] Els eixos contraposats per Ricard Fernández a manera de guies explicatives de l'evolució d'aquesta línia privada de transport urbà són, per una banda, la capacitat adquisitiva de la població obrera de Sant Martí, i, per altra, les tarifes que calia satisfer per a l'obtenció del servei. Altres escenaris, malgrat l'objectiu d'estudi anunciat per l'autor, no passen de secundaris o anecdòtics: esdeveniments factuals generals, transformacions urbanístiques del Poblenou, la vida associativa o la nevada del Nadal de 1962.

En el marc del creixement industrial i residencial policèntric de l'antic terme de Sant Martí de Provençals, la carretera estesa l'any 1851des del Clot (seu de l’ajuntament) fins al Poblenou, ocupada avui pels carrers de Sant Joan de Malta i de Marià Aguiló, podia il•lusionar, en ple segle XIX, com un embrió d'eix estructurador del municipi. És potser

 

per això que foren diversos els projectes de transport públic entre els dos nuclis esbossats als anys setanta i vuitanta, inclòs un tramvia penjat, una mena de monorail, els quals no arribaren a materialitzar-se. Ni els obrers industrials estaven per pagar deu cèntims diaris per anar a la feina ni la centralitat administrativa del Clot era tan abassegadora com per generar un flux rendible de passatgers. En tot cas, els propietaris de finques i indústries, i els seus agents i buròcrates, vivien a Barcelona i és potser per això que "en aquells moments la xarxa urbana de transport només es preocupava de configurar una estructura radial de connexió entre el centre tradicional de Barcelona i els diversos municipis agregats a la capital." [18] L’annexió, consumada l’any 1897, convertí en entelèquia qualsevol projecte d'estructuració interior de l'espai martinenc.

Així doncs, el sorgiment de la línia del Clot al Poblenou a començament del segle vint és un enigma històric en qualsevol de les perspectives que se la contempli. L'autor d'aquest llibre ha començat a desvetllar-la. La denominació popular de "la catalana" es remunta a 1916 quan l'empresa concessionària del servei adquirí els òmnibus ripperts que

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
22 de novembre de 2005
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat