Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Antonio Gómez Ortiz i Augusto Pérez Alberti (a cura de): Las huellas glaciares de las montañas españolas. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela, 1998. ISBN 84-8121-669-0.   De la presentació dels curadors : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

especial, en el domini de circs i valls. Va ser també en aquest període quan es va determinar l’espai glacialitzat i s’establí l’avanç màxim de les llengües principals, bo i mantenint despert, alhora, el debat sobre el nombre de glaciacions que haurien afectat les nostres muntanyes.

Tot aquest munt d’informació va permetre oferir, a partir dels anys quaranta, una panoràmica general del glacialisme espanyol la qual, des d’aleshores, va ser recollida en successives obres de síntesi (E. Hernández Pacheco, 1934; L. Martín Echevarría, 1940; L. Solé Sabarís, 1952; H. Lautensach, 1964; etc.) i en altres monografies com s’esdevingué altra volta als Pirineus (L. Solé Sabarís, 1951).

Tanmateix, va ser a partir de la dècada dels anys seixanta i, sobretot, de la dels setanta, quan la producció d’investigadors (tesis i articles monogràfics, en especial) procedents de departaments universitaris diversos o del CSIC (Barcelona, Madrid, Saragossa i Jaca, principalment) va permetre iniciar la revisió dels resultats atesos i analitzar fil per randa aquells enclaus muntanyencs que fins aleshores no havien estat considerats, de la qual cosa en resultaren nous objectius així

 

com materials i enfocaments diferents. No és pot dubtar que el desenvolupament del Congrés Internacional de la INQUA, celebrat el 1957 a Madrid i Barcelona, en el qual es varen esmerçar algunes sessions de treball a l’estudi de fenòmens glacials, va obrir noves perspectives i va significar un gran esperonament.

Avui per avui, l’estudi del glacialisme de les muntanyes espanyoles encara és motiu destacat, malgrat que no pas preferent ni perquè s’hagi atès un coneixement complet de les seves repercussions morfològiques. La dada objectiva sobre l’interès que encara serva la temàtica glacial són les publicacions aparegudes de fa poc, entre les quals destaquen llibres com Els complexos glacio-lacustres relacionats amb el darrer cicle glacial als Pirineus (J. Bordonau Ibern, 1992); Relieves del Alto Pirineo Aragonés (E. Martínez de Pisón, 1994); El glaciarismo surpirenaico. Nuevas aportaciones (C. Martí-Bono i J.M. García-Ruiz (a cura de), 1994); Dinamica y evolución de medios cuaternarios (A. Pérez Alberti; IP. Martini, W. Chersworth i A. Martínez Cortizas (a cura de), 1996); les comunicacions que recullen periòdicament les actes de

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
5 de març de 2005
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat