Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Antonio Gómez Ortiz i Augusto Pérez Alberti (a cura de): Las huellas glaciares de las montañas españolas. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela, 1998. ISBN 84-8121-669-0.   De la presentació dels curadors : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

De sempre, les glaceres han cridat l’atenció dels enamorats de la muntanya; ens referim, de manera especial, als qui han interpretat les masses de gel com a agents afaiçonadors del relleu. Caldria situar en aquesta línia els naturalistes i estudiosos que s’enfondeixen muntanya endins des de la segona meitat del segle XIX per tal de fer-ne una coneixença millorada. Va ser el cas, per exemple, del massís dels Alps, on A. Penck i E. Brückner, just encetat el segle XX (1901-1909), mostren el treball efectuat pels gels, plantejant, a més a més, l’existència de diverses glaciacions.

Les primeres observacions morfològiques associades a les geleres que es portaren a terme en les muntanyes espanyoles s’efectuaren als Pirineus i també varen ser auspiciades o assumides per Penck (1881). Posteriorment, avançat ja el segle XX, els estudis abastaren gairebé tots els sistemes muntanyosos principals i es varen canalitzar a través de la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, en particular pel Museo Nacional de Ciencias Naturales, la revista del qual Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Geológicas (Serie Geológica), recollia, puntualment, els assoliments aconseguits pels investigadors.

 

Va ser el cas, per exemple, d’H. Obermaier, qui entre 1914 i 1917 va resseguir, gairebé sempre en companyia de J. Carandell, Picos de Europa, la Vall d’Aran, el Parc Nacional d’Ordesa, Sierra Nevada, Sierra de Guadarrama i Sierra de Gredos, amb una aportació de dades morfològiques relacionades amb l’ocupació dels gels molt valuosa. També caldrà de citar en termes semblants els treballs efectuats per E. Huguet del Villar, F. Hernández Pacheco, E. Hernández Pacheco, C. Vidal Box, J. Mac-Pherson, J. Gómez de Llarena i altres, durant aquest mateix període i la segona i tercera dècades del segle XX, referits, sobretot, a unitats esparses del Sistema Central. I pel que fa referència als Pirineus, per ésser la serralada que suscitava l’interès més persistent, a L. García Sainz, F. Nussbaum, H. Boissevain, M. Chevalier, P. Birot, W. Panzer, etc.

El panorama del coneixement glacial de les muntanyes espanyoles al final de la primera meitat del segle XX apareix força complet, pel cap baix en les seves línies generals, atès que els sistemes i focus glacials principals ja havien estat localitzats, reconeguts i cartografiada la seva conformació, en

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
5 de març de 2005
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat