Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Montserrat Pallarès, Marta Pallarès i Antoni F. Tulla : Capital social i treball de les donesals Pirineus: el cas de l’Alt Urgell. Barcelona: Institut Català de la Dona, 2003 (Col. Dona i Societat; Estudis 15); 119 pp. ISBN 84-393-6279-X.   Notícia de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2 
 

“El llibre Capital social i treball de les dones a les àrees rurals de muntanya (sic!, ...per la discordança de títols) se centra en l’estudi del treball d’un grup molt heterogeni de dones que, com a col•lectiu, esdevé factor clau per al desenvolupament socioeconòmic i la millora de la qualitat de vida a les comarques de muntanya, entre altres raons per la capacitat d’aquests treballs de generar capital humà i capital social”. [13] En el cas concret de l’Alt Urgell, autores i autor han volgut demostrar que la figura de la dona esdevé un element innovador i dinamitzador de primer ordre. En concret, el seu paper resultaria crucial i decisiu per a sustentar polítiques de desenvolupament sostenible en àmbits geogràfics estantissos, tant per les característiques del medi natural com per la seva peculiar estructura demogràfica i socioeconòmica.

El to expositiu del treball va i ve entre l’academicisme més refinat -gairebé 200 (dues-centes) citacions bibliogràfiques, gràfics, taules, etc.- i la xerrada divulgativa de casinet. L’assoliment de un equilibri fàctic entre l’abstracció angèlica i les veritats a raig de càntir ha estat aconseguida mitjançant un esforç d’estancament en apartats temàtics.

 

Així, una definició pel broc gros de l’estil: “el capital social és una externalitat produïda per les relacions, formals o informals, que s’estableixen entre individus per a un determinat objectiu” [15] només pot figurar, com era d’esperar, en el capítol segon: Bases conceptuals sobre capital social i dones a les àrees rurals [14-23]. El capítol següent, àmbit d’estudi, metodologia i hipòtesis de treball, rebaixa la prova del destil•lat a un nivell més assequible: mètode quantitatiu o qualitatiu? Una mica de cada. Amb tot, la preferència pel darrer és prou clara en dilatar a cor què vols l’anàlisi dels continguts, dels ‘discursos’, de les ‘construccions’, de les entrevistes mantingudes amb diverses dones significades per la seva integració en el medi social de muntanya.

En el capítol quart, molt més extens que no pas els anteriors, s’exposa el resultat de les indagacions xifrades, o quantitatives, sobre les característiques de l’activitat de les dones al mercat laboral [32-49]. Seguidament, les opinions i els records de les informadores són passades pel sedàs crític de la condició de muntanya: una dificultat afegida a les condicions de vida i de treball de les dones de l’Alt Pirineu. Antecedents històrics i

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
13 d'octubre de 2004
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat