Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Agustí Esteban (coord.): La humanización de las altas cuencas de la Garona y las Nogueras (4.500 aC – 1955 dC). Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, 2003 (Naturaleza y Parques Naturales; Serie Histórica); 469 pp. ISBN 84-8014-507-2.   Introducció de J.M. Soriano i N. Matamala : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

El 21 d’octubre de 1955 es va publicar en el Boletín Oficial del Estado BOE el decret - llei que convertia un territori de muntanya, un espai dels Pirineus com tants d’altres, en Parc Nacional. És a dir, se li concedia la protecció màxima que permetia -i permet- la nostra legislació. Què tenien aquestes valls i aquests cimals que no tinguessin els altres? Què contenia aquest espai que li mereixés tan alta protecció? Quins estudis detallats, els quals, tal vegada, demostraven l’existència d’espècies vegetals o animals exclusives, s’havien realitzat? Sense remenar en el tema, segurament allò que va desencadenar la declaració de Parc Nacional de la major part de la vall del riu Escrita (que s’esboca cap a llevant i rega els camps del poble d’Espot) i de la vall de la Ribera de Sant Nicolau (que s’esmuny cap a l’oest fins assolir la vall de Boí) va ser la immensa bellesa del seu paisatge. Sense dubtes de cap mena, en aquell mateix moment en els Pirineus havia un reguitzell de llocs igual de bonics, o potser més i tot. Les circumstàncies varen fer que aquestes dues valls es convertissin en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

 

Són innombrables les vicissituds per les quals ha tingut de passar el Parc al llarg d’aquest gairebé mig segle. Però ara no toca de relatar-les. Diguem només que el paisatge que pot contemplar el visitant de començament del segle XXI és fruit tant de la gestió portada a terme durant les darreres dècades i de la política proteccionista -cada volta més eficaç- com de la història d’aquest espai al llarg dels segles i, fins i tot, dels mil•lennis precedents.

En aquest llibre no ens entretindrem a relatar quina ha estat la trajectòria del Parc a partir de la seva declaració -hi ha prou material publicat, el lector podrà comprovar-ho en la bibliografia que se cita al final- sinó justament de la manera com va anar evolucionant el paisatge fins aquest moment, fins a mitjans del segle XX.

Una definició clàssica de paisatge, i ja té molts anys, diu així: el paisatge és el resultat de la interacció dels elements abiòtics (els element inanimats: terra, aire, aigua i, si es vol, fins i tot el foc), els elements biòtics (els éssers vius: flora i fauna així com els

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
28 de juny de 2004
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat