Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Joan Vilà i Valentí i Josep Sarrión i Gualda: El sentit històric de la comarca a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Governació, Direcció General d’Administració Local, 1992 (Col. Estudis Comarcals, I); 185 pp. Presentació de Josep Gomis i Martí; introducció de Joan Sala i Morell. ISBN 84-393-2113-9.   Ressenya d'E. Bertran : 
pàg.    1  ·  2 
 

Aquest llibre, editat en ocasió del Centenari de les Bases de Manresa, tal com consta a la contraportada, ofereix una visió de la permanència del fet comarcal en la consciència col•lectiva al llarg dels temps i un repàs de les principals divisions territorials vigents a Catalunya al llarg de la història, a càrrec, respectivament de Joan Vilà i Valentí, professor emèrit de Geografia a la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i de Josep Sarrión i Gualda, professor d’Història del Dret i de les Institucions a la Universitat Autònoma de Barcelona.

A la primera part del llibre, Les comarques a Catalunya, un fet territorial mil•lenari [pp.17-105], el professor Vilà fa un repàs del fet comarcal en quatre èpoques històriques. Al primer capítol, Ara fa mil anys, tracta de l’existència de comarques al segle X, a partir de les mencions fetes en la documentació medieval, que al•ludeixen a contrades

 

definides per trets fisiogràfics o humans singulars, amb la pervivència en aquest segon cas de denominacions que ens remeten als territoris de les tribus iberes.

En el segon capítol, Ara fa quatre-cents anys, constata, amb l’anàlisi de la Geografia de Catalunya de Pere Gil SI, l’extensió del concepte comarcal, al llarg dels segles XVI i XVII, i com la comarca esdevé un territori que reconeix un centre organitzador, fet que avalen denominacions tals com “partida de Solsona i Cardona” o “comarca de Tortosa”.

Al tercer capítol, De l’època de les vegueries al món contemporani, el professor Vilà posa de relleu la permanència de la comarca, per dessota de les organitzacions veguerials, corregimentals i provincials, al llarg del set-cents i vuit-cents, fins arribar al segle XX, quan la comarca esdevé un ens administratiu alternatiu a les demarcacions provincials i genera un debat que a hores d’ara encara és

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
15 de març de 2004
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat