Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Enric Bertran, amb la col•laboració de Mn. Enric Bartrina: La fira de Santa Llúcia de Navès. Navès: l’Ajuntament, 2003; 63 pp. Presentació de Ramon Clotet.   Ressenya de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2 
 

“D’entre totes les fires de camp que es reunien arreu de Catalunya, la fira de Santa Llúcia de Navès aplega tres característiques que conformen una semblança original. En primer lloc, és posada sota l’advocació d’una santa, venerada a la capella a tocar del firal i on se celebra un aplec, fet que té una relació més que probable amb l’origen de la fira. En segon lloc, a diferència de les altres fires de camp, que es feien a principis de la tardor, la fira de Santa Llúcia s’escau a mig desembre, que és un mes anunciador de l’hivern i poc adequat per al trasllat del bestiar transhumant. I, en tercer, lloc, la fira de Santa Llúcia, altrament que la resta de fires de camp del Solsonès, encara es fa ara, el segon diumenge de desembre, havent sofert un procés d’adaptació als temps actuals en virtut del qual la fira, sense perdre l’esperit comercial tradicional, ha pres un caire lúdic i festiu.” [6-7]

 

Aquesta llarga citació sobre la singularitat, la d’ahir i la d’avui, d’aquesta fira, ens excusa de donar més detalls sobre l’objectiu i l’esquema del llibret. Després d’un breu, i sucós, recordatori sobre la tradició de la devoció als sants i, més concretament, sobre el culte a Santa Llúcia, el contingut de l’obra es bolca en la trajectòria històrica de l’esdeveniment profà.

L’origen remot de la fira se sobreposa amb el de l’aplec que se celebrava a redós de l’ermita de la santa, possiblement, des de l’Alta Edat Mitjana. La lògica locacional i les primeres notícies de la fira són de l’estil de la resta de fires de camp del Solsonès. Abans del segle XVII devia ser només una reunió de gent de la rodalia i de pastors que baixaven de muntanya, que es trobaven en una cruïlla de camins, on es venerava una santa de tradició mil•lenària. Tot i disposar de referències de compres de bestiar en els masos propers a Santa Llúcia per part de tractants de la Catalunya Central, no és fins a l’any 1671 quan tenim la primera referència explícita.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
28 de gener de 2004
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat