Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sōcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Anna Ma. Adroer, Pere Catalā : Cātars i catarisme a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2001, 2a. ed. [1a. ed.: 1996] (Col. Nissaga, 12); 126 pp.; ISBN 84-232-0633-5   Ressenya de P. Alegre  : 
pāg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

Qu'eras sabran Aragončs
Qui son Francčs;
Eˇls Catalās estregz cortčs
Veyran las flors, flors d'onrada semensa,
Et auziran dire per Aragķ
'Oil' et 'Nennil' en luec d'Oc' e de 'No'.
 
[Bernat d'Auriac; Besiers, 1285]

El llibre presenta dos estudis d'extensiķ semblant i temātica complementāria perō ben diferenciats en autoria i enfocament. La professora Anna Ma. Adroer desenvolupa el tema de la Doctrina cātara i els castells de la Croada a les pāgines de la 5 a la 46. Tot seguit, a les pāgines de la 47 a la 112, Pere Catalā ens dķna una gran panorāmica de les recerques actuals sobre la Projecciķ cātara a Catalunya.

L'aportaciķ d'Adroer és un repās, un bon repās cal afegir, del rastre de la torrentada de

 

sang i del devessall de llāgrimes que va deixar la Croada, anomenada Albigesa, a les terres de Tramontana, enllā dels Pirineus, entre els anys del Senyor de 1209 i 1254. Una campanya molt llarga per raķ de la resistčncia que van plantar-li els cātars i els seus aliats.

S'entretén a relatar les caigudes, una rera l'altre, inexorables, dels castells en els quals els herčtics havien cercat la ilˇlusiķ de refugi per evitar l'enfonsada. Així doncs, la narraciķ de les vicissituds militars de la Croada omple una gran part de les pāgines d'aquesta secciķ. Va acompanyada, perō, d'una exposiciķ tan succinta com clara dels trets distintius de la doctrina cātara. El dualisme sobre el qual es bastia tot el pensament cātar era conegut de feia molt temps. Perō la doctrina no era tant perillosa per a l'ordre canōnic com per als usos i costums de la societat feudal en la qual s'havia amollat tan bé l'Església Catōlica Apostōlica i Romana.

 

segueix...

 
  l'āmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
15 de gener de 2003
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat