Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   ═ndex
Els Llibres  dels Socis  i de les S˛cies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   TÝtols  ·   Aparador
 
MartÝ Boada i Laia Capdevila: Barcelona. Biodiversitat urbana.. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2000; 254 pp. + colofˇ; presentaciˇ de Joan Clos i Imma Mayol; ISBN 84-7609-938X.   Introducciˇ dels autors
pÓg.    1  ·  2  ·  3 
 

L'any 1999 el grup de treball de Biodiversitat del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Barcelona, formulÓ la conclusiˇ que calia avanšar en la naturalitzaciˇ de la ciutat.

Barcelona compta amb una llarga i notable tradiciˇ jardinera. Les diferents estratŔgies de verd urbÓ al llarg de la hist˛ria polÝtica de la ciutat es poden considerar de forma general reeixides, bÚ que amb alguns episodis ben migrats, particularmenf durant el franquisme, en quŔ alguns consistoris afavoriren un creixement urbanÝstic especulatiu, que deixÓ el municipi barcelonÝ sota mÝnims. La normalitzaciˇ democrÓtica ha permŔs consolidar, a partir dels Jardins Hist˛rics, un patrimoni viu amb mÚs de 150 jardins, un nou JardÝ BotÓnic i el Parc de Colllserola, un parc metropolitÓ compartit amb municipis ve´ns.

Un canemÓs que, sense ser un devessall, constitueix un interessant escenari per a l'acolliment d'una remarcable diversitat biol˛gica, malgrat que Ús insuficient entendre la naturalitzaciˇ de la ciutat com una ampliaciˇ estricte del verd.

 

La ciutat s'expressa, en forma de petjada ecol˛gica, molt mÚs enllÓ del que sˇn els seus lÝmits administratius. L'estimaciˇ de la petjada ecol˛gica de Barcelona dˇna un valor proper a les 3,5 hectÓrees per persona i any. Encara que aquest valor sigui orientatiu, la petjada ecol˛gica global del municipi de Barcelona se situaria en unes sis-centes vegades la seva extensiˇ.

En la cultura de la sostenibilitat no es tracta d'aconseguir all˛ que Ús impossible, l'autosuficiŔncia de la ciutat, sinˇ reduir la seva petjada ecol˛gica mantenint la qualitat de vida dels seus ciutadans. En aquest punt creiem que juga un paper notori l'estudi i difusiˇ del coneixement de la biodiversitat urbana.

Per a alguns autors, s'ha d'augmentar progressivament la naturitzaciˇ de la ciutat. Aquest fet representa el foment d'estratŔgies i accions destinades a incorporar o promoure la naturalesa a les nostres vides, afavorint l'entrada de flora i fauna aut˛ctona, que hauria de portar a una naturaciˇ sostenible.

 

segueix...

 
  l'Ómbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
19 d'abril de 2002
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrÚs.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat