Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Anna Maria Casassas i Ma Carme Montaner : Cartografia de Catalunya. Catàleg general de la Cartoteca de Catalunya. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 1992; 436 pàgs., ISBN 84-393-2154-6.   Ressenya de P. Alegre
 

Aquesta publicació enumera i descriu els mapes disponibles per a la consulta en la Cartoteca de Catalunya. Només aplega els que presenten la cobertura de tot o una part del territori català. El tall diacrònic de l'inventari és de l'any 1991. D'aleshores ençà ha estat una eina de documentació 'a distància' excel·lent. Deu anys més tard ens permet avaluar l'estat de la Cartoteca de referència en la seva infància, al cap dels seus sis primers anys d'existència.

Com a eina de documentació, la presentació del Catàleg superava a bastament els catàlegs de cartografia de Catalunya antecedents destinats, sobretot, a l'erudició. Això sigui dit sense posar en dubte la vàlua de repertoris, sempre de bon aprofitar i tan importants com, per exemple, els de Mossèn Ignasi Colomer. La novetat metodològica distintiva del catàleg que ara comentem va ser la incorporació d'una reproducció fotogràfica de dimensions reduïdes però suficient per a fer-nos càrrec de l'interès del mapa al costat de la corresponent fitxa descriptiva. Estic segur que aquesta incorporació ha facilitat la difusió i el coneixement d'un munt de peces cartogràfiques entre un sector d'estudiosos que no hi hauria parat esment a través dels llistats tradicionals. La verificació d'aquesta hipòtesi faria bona l'afirmació que el millor descriptor d'un mapa és... un altre mapa. Això és en consonància amb un altre criteri adoptat, i ben encertat, per a la confecció del catàleg: l'ordenament i classificació de les referències per àmbits de cobertura geogràfica: comarques, municipis, etc. L'ordenament cronològic, típic dels repertoris de documentació d'interès històric, passa a tenir un paper secundari.

 

Refrenem-nos en les lloances. Dit d'altra manera: relativitzem-les. No va pas ser una experiència first one. És aleshores quan començava a difondre's aquesta modalitat de presentació. L'edició electrònica l'ha dut al límit en oferir-nos el mapa complet en suport digital. I encara situats en el tombant dels anys vuitanta als noranta, també seria injust deixar d'esmentar dues experiències de presentació de catàlegs de col·leccions de mapes, i deixo de banda els de les exposicions, que ja presenten els trets abans esmentats. Em refereixo als catàlegs del fons cartogràfic de la Fundació Caixa de Barcelona a cura de Josep Gasset (1986-87) i el de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona a cura d'Anna Adroer i Dolors Florensa (1986 i següents) amb el suport del mateix Josep Gasset.

La Cartoteca de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya ICC va obrir portes el 1985, tres anys després de la constitució de l'ICC. Els seus fons de base, els que al cap i a la fi constitueixen el gruix d'aquest Catàleg del 1992, provenien de la Diputació de Barcelona. Entre els materials traspassats per aquella entitat d'administració local a la Generalitat de Catalunya també hi havia el fons de mapes i de vols acumulat al seu Servei de Cartografia i Fotogrametria. Un fons pel qual Josep Ma Puchades va maldar obstinadament tant per a la seva conservació com per a la seva extensió. És a través d'aquesta baula com, en una altra publicació, Ma Carme Muntaner ha remuntat els orígens d'aquesta col·lecció fins a la documentació de base aplegada per a la realització del Mapa Geogràfic de Catalunya 1:100 000 (1914 i ss.). Així mateix, Montserrat Galera, directora de la Cartoteca, també n'ha

 

donat notícia. En aquest sentit, hauria estat bo d'introduir una petita notícia sobre els orígens de la Cartoteca de Catalunya. Potser es podria incloure en una nova edició del Catàleg posat al dia. Potser en base digital? Tal vegada per Internet? En els deu anys transcorreguts és ben segur, en canvi, un increment del fons que ha deixat petit el que comentem. És per això que sentim aquesta necessitat d'actualització i en deixem constància.

Pau Alegre, febrer de 2002.

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
15 de febrer de 2002
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat