Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Jordi Martí: L'excursionisme científic i la seva contribució a les ciències naturals i a la geografia. Barcelona: Alta Fulla, 1994; 168 pàgs.; ISBN 84-7900-056-2   Ressenya de P. Alegre  :  pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

L'objectiu de llibre és ben clar: "l'anàlisi crítica de l'excursionisme pròpiament científic en el context de la història de la ciència" [p. 9]. L'estudi cobreix la segona meitat del segle XIX, quan es crearen i prengueren volada les entitats excursionistes, i s'estira circumstancialment fins abastar el primer terç del segle XX. L'anàlisi crítica es dirigeix a "discutir els dos estereotips principals que s'atribueixen a l'excursionisme català: a saber, que ha estat el bressol de la ciència catalana contemporània i que la seva voluntat patriòtica d'estudi li és específica" [p. 10]. És clar que Jordi Martí no s'inventa pas aquests estereotips. Val la pena, però, recordar un dels textos en el qual crec que es proclamen de manera més contundent. Penso en el prefaci de l'única obra d'interès que, fins a 1994, havia estat publicada sobre la història del moviment excursionista a Catalunya. Em refereixo a l'Enciclopèdia de l'excursionisme (Barcelona, Rafael Dalmau Editor; vol. I: 1964, 775 pàgs. i vol. II: 1965, 820 pàgs.) de Josep Iglésies. Diu així: "Arreu del món, el recórrer plans i muntanyes és un esport i un exercici; entre nosaltres de més a més, ha estat i és encara una distinció espiritual i proclama un afany de superació i de cultura. Totes les grans empreses d'estudi que s'han realitzat a Catalunya han estat iniciades en l'excursionisme..." [op.cit., p. 22].

 

Una volta establerta la finalitat d'estudi, el text l'encercla amb un moviment que combina dues línies metodològiques. Una de les dents de la tenalla consisteix en "la identificació de les principals línies de recerca i dels seus protagonistes" en els medis acadèmics de l'època "a fi de valorar a continuació la seva actitud amb relació a les societats d'excursions" [p. 10]. L'altra dent té una intencionalitat comparativa. Així, una bona part del llibre es dedica a presentar la relació entre l'ambient intel·lectual i l'evolució de l'excursionisme primerenc al cantó de Vaud (Suïssa) i, més concretament, a Lausana: "l'objectiu és que hi surtin en relleu els trets realment propis de l'excursionisme català i els que són comuns a tot el moviment" [p. 10]. És aquesta darrera línia la que articula el llibre.

Els capítols II i III es dediquen al fenomen de l'excursionisme científic a Lausana. L'ensenyament de les ciències naturals i de la geografia impartit a l'Acadèmia, després Universitat, de Lausana així com les recerques acadèmiques que s'efectuaven en el Museu i en la Société Vaudoise de Sciences Naturelles en el període previ a la creació de la principal, i potser única (?), societat excursionista del Vaud, la Secció cantonal del Club Alpí Suís, és prolixa i detallada. Aquesta Secció va ser

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
31 d'octubre de 2001
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat