Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
AA DD : Actes. V Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya. L'estructuració territorial de Catalunya. Els eixos cohesionadors de l'espai. Barcelona: L'Avenç, 2001;
593 pp. + índex (5 pp. s.n.); amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona,
i el Grup de Recerca 'Espai i Poder' de la Universitat de Lleida; ISBN 84-88839-12-X
  Resum de P. Alegre :
 pàg.   1 · 2 · 3 · 4 · 5 · 6 · 7 · 8 · 9
 

La presentació de l'obra és a càrrec de l'historiador Flocel Sabaté (pp. 5-12). Tot seguit es presenten els textos de les ponències del Congrés. Obre el foc l'estructuració del territori islàmic de Catalunya (segles VIII-XII) : vies, ciutats, fronteres. Aportacions, (pp. 13-35) de Mikel de Epalza i Ferrer. L'autor no se n'està pas d'insistir sobre el to exploratori de la ponència. Reconeix i es recolza en un increment dels treballs especialitzats sobre l'articulació del territori en la Catalunya i el País Valencià islàmics. La primera aportació de la ponència és, precisament, la de posar de manisfest i comentar la bibliografia recent sobre el tema.

La segona aportació és la proposta i la justificació dels eixos entorn dels quals s'estructurava l'espai, d'acord amb les activitats musulmanes, en els àmbits geogràfics actualment catalans. Aquest eixos, amb una breu referència de la seva justificació, serien: "1. L'ordenació viària interurbana, per la qual es manifesta el control polític i administratiu, també militar i econòmic (comerç i fiscalitat), sobre el conjunt d'un territori... 2. L'ordenació urbana i periurbana, d'una societat dirigida per les ciutats, grans i petites... 3. L'ordenació d'un territori de

 

frontera, religiosa i militar, terrestre i marítima..." (pp. 17 i 19). El paràgraf següent em sembla prou significatiu com a resum de la ponència: "Aquesta ordenació dels espais, en època musulmana, és també una jerarquització política del territori, ordenat des de les ciutats: des dels espais urbans del poder militar, administratiu i econòmic estatal de les ciutats regionals i dels pobles o caps de comarcals (alqueries) fins als seus espais periurbans i als espais interurbans que els separen i els uneixen, per la xarxa viària." (p. 26)

La ponència de Flocel Sabaté i Curull sobre els eixos articuladors del territori medieval català (pp. 36-70), s'obre amb un apartat, prou dilatat, sobre els treballs antecedents relatius al territori medieval català. L'autor hi destaca diversos topants comuns d'ordre ben divers que, en general, considera negatius per al desenvolupament dels estudis. El territori que Flocel Sabaté contempla ve a ser un llibre obert. Només cal saber-lo llegir per a apropiar-nos-el. En la ponència ens mostrarà quins són els elements morfològics i les estructures sintàctiques de la gramàtica que regia el text obert pel volum de la medievalitat. Aquells elements o "punts axials" són quatre: l'espai natural, les capitalitats regionals, la situació jurisdiccional, i la tradició: "el territori

 

reflecteix la societat que l'alena, amb el seu codi axiològic" (p. 45).  /  segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
9 d'octubre de 2001
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat