Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

 

La tribuna de conferenciants de la Societat Catalana de Geografia (SCG) ha estat ocupada per especialistes en història de la cartografia en nombroses ocasions. En el marc d’aquesta branca de la recerca d’alta cultura, destaca la persistència de les aportacions referents als mapamundis medievals catalans. Així, poc després de la fundació de la SCG, ja en plena Guerra Civil, Gonçal de Reparaz va parlar sobre L’interior d’Àsia als mapes medievals catalans el 4 d’abril de 1938. Més endavant, Francesc Relaño va precisar la temàtica en el títol i en el desenvolupament de la conferència que va dictar el 25 d’abril de 2001: Mapamundis catalans: una tradició cartogràfica desapercebuda. Les ombres que planen sobre la temàtica, no exempta d’interpretacions esotèriques i fantasioses, incitaven a no deixar per verd el tema i reblar l’aproximació científica plena. És en aquest darrer caient que el Dr. Ramon J. Pujades i Bataller va reincidir-hi el proppassat dimarts 18 de desembre. En aquesta ocasió, el títol de la conferència, Els mapamundis en català de la baixa edat mitjana: orígens, característiques i difusió d’un nou patró cartogràfic, era prou demostratiu que el cap de la Secció d’Arxius del Reial Patrimoni de l’Arxiu de la Corona d’Aragó “estava en condicions de demostrar”, en la frase que va reiterar al llarg de la seva exposició, allò que Reparaz o Relaño només havien deixat embastat.

 

 

El conferenciant va iniciar la dissertació constatant l’esgotament del patró altmedieval de mapamundi en el tombant del segle XIII al XIV. El conegut mapamundi de la catedral de Hereford és l’exemple resplendent de la culminació estilística dels mapes T en O en una tradició, còpia rere còpia, que remunta fins a fonts tardoromanes. I, de sobte, apareix un nou patró de mapamundi, a Itàlia. El 1320, Pietro Vesconte il·lustra el Liber Secretorum Fidelium Crucis -un al·legat de Marino Sanudo per tal d’obtenir l’aprovació papal d’una nova croada- amb un mapamundi, en el qual combina la carta portolana mediterrània amb el llegendari habitual dels mapamundis altmedievals a la resta del món. Certament, el canvi de disseny va ser crucial. Però, no només per la major exactitud que va donar al traçat de les costes mediterrànies i adjacents en el mapamundi, sinó també -i jo afegiria, sobretot- perquè constituïa la primera experiència, degudament documentada, de compilació cartogràfica, com encara és entesa avui dia: l’acoblament de fonts gràfiques diverses en la producció d’un nou mapa.

La línia argumental de l’exposició del Dr. Pujades va anar en la direcció de provar –penso i afirmo que exitosament- l’entroncament de l’evolució dels mapamundis en català de la baixa edat mitjana amb aquella compilació primerenca. En aquest context, va tenir especial relleu Fra Paolino, el menoret venecià. La versió engrandida del mapamundi de Vesconte, que el venecià va efectuar cap

 

 

a 1330, va passar posteriorment a la cort de Pere III. És ben documentat que el Ceremoniós va interessar-se repetidament per la interpretació gràfica de la Terra sencera i, per això mateix, no ha d’estranyar que fes conèixer el nou patró als seus proveïdors oficials de mapes. Així, segons el conferenciant, el patró dels mapamundis medievals en català es formà a Mallorca cap a mitjans segle XIV de la mà del genovès Angelino Dulcerti, el productor de cartes portolanes instal·lat a Ciutat des de 1338. Desgraciadament, no ens resten sinó traces dels patró dulcertià del qual deriven els mapamundis posteriors. Però les comprovacions de tota mena, efectuades per comparació amb exemplars copiats de les cartes de Dulcerti per altres cartògrafs, la crítica de la llengua dels topònims i les notícies notarials, permeten afirmar-ho sense embuts. De ben segur que el patró dulcertià encaixava una carta portolana mediterrània, la qual abastava fins a la Càspia i el Golf Pèrsic, amb la interpretació d’Àsia Central i Extrem Orient efectuada pel menoret venecià. En aquest context, Ramon Pujades ha efectuat un treball d’erudició de gran profunditat, els detalls del qual confiem repassar ben aviat en una publicació que ens va anunciar la presentadora de l’acte, la Ma. Carme Montaner, cap de la Cartoteca de Catalunya.  seguir >>>

 

La fotografia del conferenciant és d'A. Ortiz (SCG).

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
24 de desembre de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat