Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
  

 

Cartografies contemporànies.
Dibuixant el pensament

 
CaixaForum, Barcelona,
del 25 de juliol al 28 d'octubre del 2012

 

Dissabte, dia 20 d'octubre, una vintena de consocis van girar visita guiada a l'exposició Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament. En aquesta avinentesa, ve a tomb publicar el comentari crític que sobre l'exposició ens ha fet arribar Bernat Lladó.

 

 

El Druksland de Michael Druks (1974), també tenia un lloc a l'exposició.

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Lladó Mas, Bernat (2012): "Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament. Impressions de la visita a l'exposició instalada al CaixaFòrum de Barcelona (20 d'octubre de 2012)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S99751.htm

 

 

Des del passat 25 de juliol es pot visitar al CaixaForum l'exposició comissariada per Helena Tatay Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament. A través d'un recorregut més o menys aleatori, el públic pot fer-se una idea de la centralitat de la cultura cartogràfica en la nostra història i societat. Tal i com informa el geògraf Franco Farinelli en els vídeos que es poden veure només al començar l'exposició, la necessitat de representar sobre un pla la realitat que ens envolta, a més de ser una constant a la nostra cultura, ha tingut conseqüències importants no només a l'hora de conèixer la realitat sinó també a l'hora de viure-la. De fet, per aquest autor i contràriament a la idea més difosa, en molts aspectes és el mapa qui precedeix al territori i no al revés. Un dels exemples d'això seria la forma i organització territorial dels Estats. Ara bé, la necessitat de cartografiar o, més ben dit, de representar d'una forma o altra allò que veiem o allò que ens succeeix, va més enllà de l'activitat geogràfica; també es poden representar -presentar sobre un pla- les nostres vivències i els nostres temors, els records, les fòbies, els sentiments, l'activitat neuronal, la nit, el so, l'imaginari o l'horitzó, entre d'altres. Segurament aquesta ampliació del contingut semàntic del terme “cartografia” sigui una de les grans aportacions de l'exposició, tot i que, com intentaré explicar més endavant, també pugui tenir alguns inconvenients.

Un altre aspecte a destacar és la importància atribuïda a l'art com un àmbit d'avantguarda a l'hora d'explorar noves maneres de representar els territoris físics i mentals contemporanis; al mateix temps que un camp propici per a la crítica de les figuracions obsoletes. Ja a finals dels anys noranta del segle passat, el mateix Franco Farinelli afirmava que la Geografia del futur hauria de ser un “treball d'artistes” en la mesura que hauria de ser una “Geografia capaç d'inventar nous esquemes expressius, noves figuracions lògiques, noves imatges i nous conceptes” que anessin més enllà de les categories espai-temporals inaugurades per la cartografia moderna. Per aquest autor, la globalització, Internet, la des-materialització de l'economia, la revolució de les comunicacions, entre d'altres, feien necessari replantejar els models tradicionals de representació del món . En aquest sentit, els artistes certament poden tenir un paper destacat. Un món complex requereix cartografies complexes; potser per això, al final de l'exposició, el filòsof Alexander

Gerner ens parla de la importància dels diagrames. Aquests remeten, segurament, a una forma de representació més genèrica i oberta que no pas la representació cartogràfica, encara que aquesta també sigui un diagrama.

El desplaçament des de la cartografia tal i com acostumem a entendre-la, al diagrama, podria tenir no obstant això i segons el meu parer, alguns inconvenients; sobretot si ens ho mirem des de la disciplina geogràfica.

De fet, desprès d'haver visitat l'exposició un pot tenir la impressió que més que cartografies allò que s'hi veuen són, efectivament, diagrames. Per aquest motiu, “diagrames contemporanis” potser hauria fet més justícia no només al contingut de l'exposició, sinó també al saber cartogràfic en general. Utilitzant aquest altre títol segurament s'evitaria caure en la confusió existent en el discurs artístic actual entre la cartografia tal i com l'entenem comunament i els seus usos metafòrics. Podem dir, per posar un exemple que ho aclareixi, que Sigmunt Freud elaborà una nova cartografia de la ment i descobrí territoris inexplorats fins aleshores (l'inconscient); però ho diem en un sentit metafòric perquè no ens referim a cap territori geogràfic, a cap part de la superfície terrestre. Aquesta confusió, que per una banda pot ser enriquidora, per altra no sé si ens ajuda massa a l'hora d'entendre la naturalesa i la funció dels mapes geogràfics. Una altra cosa es que vulguem copsar la importància que la cartografia ha tingut en la nostra cultura i que hauria propiciat, fins i tot, que s'hagués introduït en el llenguatge quotidià per referir-se a aspectes que no tenen una relació directa amb la representació del territori geogràfic.

És clar que ara m'ho miro des d'un punt de vista molt geogràfic. Fet i fet, en el mateix tríptic de la exposició ja se'ns adverteix que a partir de l'art es proposa un mapa (que, com tots els mapes, diu el mateix tríptic, és “arbitrari, subjectiu i incomplet”) de les cartografies que han estat elaborades per artistes del segle XX i de l'actualitat. Per tant, podem entendre que el punt de partida sigui artístic i, per tant, incomplet des del punt de vista de la Geografia. Però en sembla que plantejat d'aquesta manera reforça una distinció que no beneficia a cap de les dues parts: per una banda, els mapes científics; per altra, els mapes elaborats o

seguir >>>

  
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
23 d'octubre de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat