Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

 

La Cartoteca de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya ha disposat les fotografies del Fons Pau Vila a l'abast de tothom de fa poc. Les podeu revisar als espais digitals de la Cartoteca. Aquesta documentació gràfica, juntament amb correspondència i altres textos autògrafs de Pau Vila, va ser localitzada als locals de l'Editorial Montblanc per Glòria Puchades, filla de l'enginyer Josep Ma. Puchades, arran del tancament de l'empresa familiar l'any 2003, i la va fer arribar a la Cartoteca de Catalunya com a escreix del fons del seu pare, adquirit per l'ICC el 1983. Com és sabut, el fons Puchades inclou molt material que fou de Pau Vila, el qual l'havia cedit al seu amic en vida: mapes, llibres, opuscles, etc., i ja fa anys que figura als catàlegs de la Cartoteca (1). Podem suposar que les fotografies i els escrits trobats el 2003 van passar de Vila a Puchades de manera semblant. Una classificació i anàlisi de la col·lecció fotogràfica exposada a la xarxa pot modular tanmateix la suposició. Passo a fer-ho a continuació.

Els 835 positius publicats efectivament a la xarxa -els de caire personal i familiar no s'exhibeixen- es poden classificar en dos grans apartats, el professional de Pau Vila i el de panorames i vistes. El primer conjunt esmentat [260 fotografies] és de gran interès per a l'estudi de la figura del pedagog i geògraf, atès com il·lustra la seva presència directa en la majoria de les activitats que va desplegar en ambdues direccions professionals, el més sovint indestriables, des del 1905 fins al 1924, i, amb menys mostres documentals, des d'aquest darrer any fins a 1936. L'interès de l'altre gran conjunt de fotografies [475 f.], en relació amb l'aprofundiment de la figura de Pau Vila, és més aviat indirecte. Evidentment, de la seva revisió exhaustiva, hom podria esperar la resposta a la pregunta: ¿Quins eren els seus àmbits geogràfics d'atractiu preferent? I altres per l'estil que enllaminirien els especialistes del pensament geogràfic i la transcendentalitat paisatgística. Malauradament, diverses circumstàncies, les quals seran exposades més avall, no permeten treure proves conclusives en aquest topant. Naturalment, fora d'aquesta disquisició sobre la sensibilitat geogràfica de Pau Vila, ens resta el gran valor retrospectiu de les fotografies de cara a treballs de geografia històrica i d'història del paisatge. Finalment, el romanent de les cent fotografies que no poden incloure's en aquells dos grans grups no és pas balder en interès.

 

 

De les activitats professionals

El conjunt de les fotografies relatives a les activitats professionals de Pau Vila cal formar-lo, de primer antuvi, amb un gruix molt considerable d'instantànies dels alumnes i mestres de les escoles en les quals va desplegar el seu magisteri entre els anys 1903 i 1918: l'Escola Horaciana [121 f.] i el Nou Col·legi Mont d’Or [20 f.]. Fins i tot, el nombre de fotografies de cada centre conservades en el fons resulta proporcionat al dels cursos de permanència de Vila a cadascun. No només hi ha fotografies de grups en el transcurs de les sortides, sinó també de les aules, durant les classes de dibuix, de naturals, etc. Les de la travessa pirinenca dels horacians, de Berga a Andorra per Gósol, Fórnols i la Seu d'Urgell, són especialment reveladores del tarannà del treball de camp, geogràfic, introduït per Vila a l’escola. D'altra banda, en canvi, d'aquesta etapa docent resulta significativa l'absència de registres gràfics del seu pas primerenc per l'Ateneu Obrer de Badalona i el Foment Martinenc, un buit fins i tot comprensible en aquests casos, i pel Gimnasio Moderno de Bogotà, aquest potser no tant.

Les activitats directives i formatives de Pau Vila a l'Escola del Treball i als Estudis Normals de la Mancomunitat, inclosa l'Escola d'Estiu de 1923, queden reflectides expressament en 75 fotografies de l'exposició virtual. Poso "expressament", atès que una bona colla d'altres 44 fotografies de Vila, en les quals apareix sol o en grup, de ben segur que també caldria classificar-les en aquelles activitats escolars per a gent gran. Tornaré sobre aquesta quarantena de fotografies professionals en el paràgraf següent. Serveixi encara el present per a destacar la sèrie de fotografies de l'excursió de fi d'estudis de l'Escola del Treball de 1923 dedicada a conèixer les activitats mineres i forestals a l'alt Berguedà. Les del telefèric estès per al transport de fusta entre el molí del Güell, a la riba de l'Aigua de Valls, i el poble de Peguera, encaixonat entre els massissos de l'Encija i dels Rasos, són molt valuoses per a conèixer detalls tècnics del seu parament, com ho mostra la núm. 201. També ho són les de les instal·lacions mineres de Peguera, de fa molt temps desaparegudes, com les núm. 010 i 695 de la mina "Realidad", les quals constitueixen documents d’arqueologia industrial remarcables (2).

 

 

Com avançava abans, cal completar el conjunt de fotografies professionals de Pau Vila amb les de grup, o en solitari, en les quals el nostre personatge apareix en exercici de treball de camp o de representació: d'excursió, prenent notes, en àpats socials, etc. Entre la quarantena de fotografies que reflecteixen aquest vessant de la personalitat de Vila, voldria destacar-ne les següents, encapçalades amb el títol que figura al Fons Pau Vila (en itàlica):

  • Grup de gent posant [Núm. 381]. És la foto dels estudiants de la primera promoció de l'Institut Rousseau de Ginebra, 1913; P. Vila assegut a terra, el primer a l'esquerra; el psicòleg Édouard Claparède, ànima de la institució, és al primer rengle de persones dretes, sense ulleres, corbata fosca i mocador blanc a la butxaqueta de l'americana, i cedeix la dreta al personatge central: Pierre Bovet, filòsof, qui es féu càrrec de la direcció del centre.
  • Grup de gent d'excursió [Núm. 452]. El personatge més alt, amb canotier, és Raoul Blanchard; P. Vila, a l'esquerra, també amb canotier; foto presa en el decurs d'una excursió a la vall de Camprodon (3).
  • Las personalidades catalanas dipositando flores en la tumba de Sabino de Arana (manuscrit darrere la fotografia) [Núm. 715]. Darrera setmana de maig de 1933: Josep Ma. Batista i Roca, en ús de la paraula, amb Martí Rossell, Josep Carbonell, Tomàs Roig i Pau Vila, de perfil i encarat a Batista, formaven la comissió tramesa per diversos partits i organismes catalans per a recolzar la política autonomista del PNB; segons Vila mateix, va ser l'única actuació política explícita (en representació d'Acció Catalana) que va efectuar en tota la vida (4).
  • Mr. Fouché i els seus alumnes en viatge d'estudis geològics i geogràfics, 24-4-1934 [Núm. 250]. Cim de Sant Jeroni, Montserrat; el templet ja no existeix; Pau Vila, amb boina, assegut a terra entre el estudiants.

seguir >>>

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
25 de juliol de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat