Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
  

 
 

 
"Els experts consideren urgent la reforma del mapa municipal" i "Els alcaldes rebutgen la fusió de pobles pel risc de perdre personalitat" són els grans titulars de sengles pàgines d'El Punt-Avui (16.04.2012, p. 26 i 27) dedicades a il·lustrar els punts de vista enfrontats sobre una temàtica que el mateix diari ja havia exposat fa un mes a Fusionar-se, cooperar..., i sortir-se'n. A més a més de recordar les conclusions dels informes de les consultores, el periodista Miquel Torns dóna àmplia referència de les declaracions que li concediren els geògrafs Mita Castañer i Jesús Burgueño. D'altra banda, sintetitza les opinions contràries a les fusions de deu alcaldes de petits municipis membres de l'associació Micropobles. Tot plegat, reblat per la Sra. Maria Crehuet, alcaldessa d'Ordís i presidenta d'aquesta entitat, en defensar la mancomunació contra la fusió -la qual considera que "no serviria per a estalviar"- en una entrevista mantiguda amb Mar Vicente.
La fotografia de Sant Jaume de Frontanyà és de P. Alegre (24.11.2007).

 

 

La crisi ha tornat a posar sobre la taula un debat antic, el de la reforma del mapa municipal. Es discuteix l’eficiència dels municipis més petits i la incongruència de continuïtats urbanes que pertanyen a diferents municipis, entre altres disfuncions. Un informe del Consell d’Europa defensa que tot municipi de menys de 10.400 habitants és ineficient. L’informe anual de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), dirigit per Núria Bosch i Albert Soler, proposa una reorganització del govern local amb la fusió dels municipis de menys de 5.000 habitants. El govern estatal treballa amb un document de la consultora Rusell Bedford que estableix el mateix llistó. Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, 749 no arriben al topall dels 5.000 habitants. La tercera opció, que estudia la Federació Espanyola de Municipis i Províncies segueix un plantejament similar a la proposta italiana i considera inviable un municipi de menys de 1.000 habitants.

L’auditora Rusell Bedford assegura que amb les unions, l’externalització i la privatització de serveis públics, l’Estat eliminaria el 40% del dèficit pressupostari dels ajuntaments i l’informe de l’IEB detalla tota la sèrie de beneficis que resultarien de les fusions. De moment, els únics que se’ls han escoltat han estat Oza dos Rios i Cesuras, a Galícia, de 3.229 i 2.225 habitants, que s’han fusionat.

”Fa molts anys”, comenta Margarida Castañer, catedràtica de geografia de la Universitat de Girona i fins fa poc presidenta de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, ”que els professionals vinculats a temes territorials tenim clar que la reforma municipal és necessària i urgent. En els anys 60 hi va haver un creixement demogràfic molt important i van aparèixer urbanitzacions i veïnats a cavall de dos municipis, un tema que obligava a replantejar-se el límits. Ara, la crisi la fa més urgent.”

El que des d’un punt de vista tècnic està molt estudiat, des del punt de vista polític és una patata calenta que ningú s’atreveix a agafar. ”Ens barallarem molt per canviar els límits municipals. Un primer pas passaria per fusionar els temes econòmics, administratius, socials i, sobretot, l’urbanisme i mantenir la representativitat política de cada nucli. Molts pobles petits ja tenen mancomunats una part dels serveis però ningú vol perdre la gallina dels ous d’or que és l’urbanisme.” Recomana girar els ulls cap a la veïna França, on des del govern s’està afavorint els ajuntaments que voluntàriament s’uneixen per gestionar tots els serveis. ”Es fan comunitats urbanes en les quals tothom manté la seva autonomia i representació política però conjuntament es gestionen tots els serveis.

D’alguna manera és el que es proposava en l’informe Roca, que a banda de recomanar les fusions entre els pobles de menys de 250 habitants, establia un estadi intermedi en les agrupacions de municipis. Jesús Burgueño, professor de geografia de la Universitat de Lleida i vicepresident de la Societat Catalana de Geografia, va ser un dels experts que van redactar l’informe Roca. ”No ens vam inventar res”, assegura, ”ja que la llei del 1987 especificava que la Generalitat impulsaria les fusions i agregacions de municipis a través d’incentius, i deixava clar que si els estímuls no eren suficients s’iniciaria una reforma municipal. La mateixa llei considerava que un municipi no pot ser eficient si no té un mínim de 250 habitants. Això, a Catalunya, és indiscutible.” Considera que la reforma era i és un tema necessari però que la hipocresia política i social va impedir que tires endavant. Pel que fa a la via francesa, creu que la complexitat legal d’aquest país ho fa molt difícil.

Núria Bosch, que ha dirigit amb Albert Solé l’estudi publicat per l’IEB, està convençuda que les fusions augmentarien la qualitat del servei públic, però entén que és un procés difícil que cal tractar segons cada cas, ja que no és el mateix fusionar municipis amb continuïtat urbana que els pobles petits i aïllats.

Margarida Castañer es mostra indignada per l’intent de la Generalitat de parar els plans directors urbanístics. ”Es parla de replantejar el mapa municipal i prohibim la poca planificació urbanística supramunicipal que hi ha. És d’una incongruència absoluta.”

  
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
16 d'abril de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat