Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

El 22 de desembre de 1947, a casa de Josep Iglésies, es pronuncià la primera conferència rere la Guerra Civil. L’acte, furtiu com no podia ser altrament, constituí, en paraules de l’amfitrió, un èxit impressionant. La lliçó científica, titulada Els vents de tramuntana i de mestral a Catalunya, anà a càrrec del geòleg i meteoròleg Eduard Fontserè, membre de la comissió reorganitzadora de la Societat Catalana de Geografia, amb el mateix Iglésies, gendre seu. Abans d’entrar en matèria, Fontserè dedicà uns mots en record de Pau Vila, llavors a l’exili americà, i sobretot, d’Enric Ribas, mort en accident ferroviari. El ponent anuncià que es disposava a presentar un avançament d’una monografia, (*) a punt d’entrar a la impremta de l’IEC, dedicada “al vent que s’anomena tramuntana a l’Empordà i mestral al golf de Sant Jordi, que juntament amb les marinades i amb els temporals de llevant, és un dels trets més característics de la nostra zona costera.”

Fontserè entrà en matèria analitzant el que anomenà fets predisposants de la tramuntana i el mestral: l’orografia i la temperatura a l’hivern. Pel que fa a aquest darrer factor, prenent com a mostra el gener, comparà les baixes temperatures mitjanes de la conca mitjana de l’Ebre (4,5 – 5,5ºC), a causa del refredament nocturn, i les més altes de la costa (6 - 9ºC), per l’efecte temperant de l’aigua del mar (13ºC a la superfície). Aquest quadre, vàlid de novembre a març, l’emmarcà dins el corrent atmosfèric de component O i NO, que és dominant per damunt dels 2.000 m. Això fa que el Pirineu i els relleus que van de la Garrotxa al Maestrat arrecerin la costa de dit corrent. Terra endins, el refredament nocturn causa l’embossament d’aire fred, amb el domini de les boires, per damunt de les quals llisquen els vents, siguin càlids, del S, o freds, del N o NO.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Bertran González, Enric (2012): "Els vents de tramuntana i de mestral a Catalunya. Retrospectiva de la conferència d'Eduard Fontserè a la Societat Catalana de Geografia, SCG (22 de desembre de 1947)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S99121.htm

* Aquesta monografia seria publicada als Arxius de la Secció de Ciències, XXI, de l’IEC, i per la Institució Patxot de Catalunya, en 1950, amb el títol La tramuntana empordanesa i el mestral del golf de Sant Jordi; el mapa que aquí reproduïm ha estat recollit en la darrera obra citada.
La fotografia del conferenciant és de Gabriel Campo; ha estat recollida en el llibre pòstum del mateix Fontserè: Dos mots de comiat als estudiants catalans (1977).

 

 

Eduard Fontserè explicà com el vent procedent de l’Atlàntic es divideix en dues branques en arribar als Pirineus: una pren el “camí planer del migdia de França i desemboca en el Mediterrani pel Rosselló i les terres narboneses,” mentre l’altra “ve per la vall de l’Ebre i surt a mar des del cap de Salou fins més enllà dels Alfacs.” La primera bufa al Rosselló i l’Alt Empordà; allà en diuen tramuntana. La segona porta el nom de mestral, cerç o serè, i pren força d’huracà en arribar a la costa, prop del golf de Sant Jordi. Mentrestant, la regió mitjana sol restar en calma (vegi’s mapa). El conferenciant acabà advertint: “Quan se sàpiga amb certitud què és el que passa en tot el gruix d’atmosfera, des de terra fins als 4 o 5.000 metres d’altura, es veurà més clara tota la complexitat del mecanisme pel qual la Catalunya central es queda en calma, i tira el vent a la casa del veí.”

 

 

Encabat, s’ocupà de la tramuntana, posant de relleu que no és un estat permanent de l’atmosfera a l’Empordà, sinó que només bufa quan coincideix un contrast tèrmic entre la terra i el mar amb l’arribada d’una massa d’aire d’origen polar procedent del golf de Gasconya. Això explica que la tramuntana bufi sobretot a l’hivern, a raó d’un dia de cada quatre. La seva violència, però, ha interessat vivament els meteoròlegs francesos, preocupats per l’impacte d’aquest vent en els vols dels correus africans que fan escala a Perpinyà. Tanmateix, llevat que un en surti perjudicat, la tramuntana és tinguda per convenient i saludable, acabà Fontserè, tot citant els goigs de la Mare de Déu de Recasens: Donàunos la tramuntana / quan l’haguem de menester. [Enric Bertran, a partir del resum manuscrit de la conferència, dipositat al "Fons Fontserè " de l’Institut Cartogràfic de Catalunya]

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
15 de febrer de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat