Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
;

 

La conferència corresponent al mes d’abril del Segon Curs del LXXV aniversari de la SCG va ser impartida el dia dotze pel Dr. Gilles Palsky, professor de geografia a la Université de Paris I (Panthéon-Sorbonne). Ho va fer a la sala Pi i Sunyer de l’IEC davant d’un auditori nombrós i selecte, goso dir que força versat en vessants diverses de la teoria i la pràctica cartogràfica, atret, de ben segur, per la mordacitat del títol de la dissertació, Jacques Bertin et la réflexion théorique en cartographie. Mythologie et mystères de la semiologie graphique, i, no caldria dir-ho, per la vàlua intel·lectual del conferenciant, la qual va ser posada de relleu pel Dr. Francesc Nadal en resseguir els llibres i els articles més destacats així com les responsabilitats docents i de recerca que ha exercit.

La transcendència de les aportacions del professor Jacques Bertin (1918-2010) a la cartografia són fora de dubte i han estat incorporades a la pràctica docent i professional de la simbologia dels mapes arreu del món. El professor Palsky ho va remarcar d’entrada i sense reserves, de manera que la seva dissertació també va voler ser un homenatge al cartògraf desaparegut aviat farà un any. Tanmateix, i com el títol deixava traslluir, s’imposava donar-li un biaix crític amb la finalitat d’emmarcar-lo el més correctament possible amb altres aportacions cartogràfiques de la segona meitat del segle XX. Amb aquesta finalitat, el conferenciant va repartir la intervenció en tres grans apartats: el desenvolupament de l’obra semiològica de Bertin, el context de la reflexió teòrica i els “misteris” de la seva concreció.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2011): "Jacques Bertin i la reflexió teòrica en cartografia. Ressenya de la conferència de Gilles Palsky a la Societat Catalana de Geografia, SCG (12 d'abril de 2011)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S98461.htm

 
La fotografia del conferenciant presentat
per F. Nadal és de J. Burgueño (SCG).

 

 

L’obra escrita de Bertin es resumeix, essencialment, en dues grans obres: Sémiologie graphique. Les réseaux, les diagrammes, les cartes, (1967), més coneguda per la 2a ed. ampliada de 1973 [reeditada el 1998 i 2005, amb traducció a l’anglès de 1982], i La Graphique et le traitement graphique de l’information (1977), la qual ha estat traduïda a diverses llengües, entre les quals la castellana [Madrid: Taurus, 1988]. Aquests llibres i nombrosos articles de divulgació del mateix Bertin, així com dels seus col·laboradors (Madeleine i Serge Bonin, posem per cas), són el fruit d’una llarga experiència aplicada al tractament de la informació estadística i el dibuix de mapes i diagrames al Laboratori de Cartografia de l’École Pratique des Hautes Études (París) per a il·lustrar publicacions diverses en ciències socials (planificació territorial, història agrària, sociologia, etc.).

Al llarg dels anys cinquanta i la primera meitat dels seixanta del segle XX, en el context d’una trajectòria professional oculta i fosca, al servei d’altri, són diverses les obres en les quals es pot ensopegar amb un apèndix metodològic de Bertin en el qual exposa la sedimentació del seu pensament en relació amb el tractament gràfic de la informació, la qual, i al capdavall, culminaria en la sistematització de les sis variables visuals clàssiques en les dues obres esmentades. Però, com va remarcar Palsky, ve a ser el decantament d’una reflexió acumulada per la pràctica més que no pas el producte d’una reflexió teòrica. Bona prova d’això és l’absència de notes i referències bibliogràfiques de qualsevol mena en tota la seva obra pròpia publicada.

Tot amb tot, Bertin va obtenir un èxit sorprenent, gairebé mític, com a producte d’una tenacitat indòmita per assolir la plena eficàcia comunicativa amb els gràfics del seu Laboratori. Bé podia haver pouat en corrents de reflexió teòrica a la cerca de perspectives

Podeu seguir la conferència completa
a la videoteca de l'IEC.

 

més àmplies a la seva recerca aplicada. Així, l’aprofitament dels desenvolupaments de la semiòtica per Barthes, Eco i els estructuralistes francesos, en general, hauria posat la seva sistematització gràfica en sintonia amb la de la lingüística propugnada per aquell corrent. D’altra banda, l’eficàcia comunicativa de la simbologia estadística havia estat destacada pels geopolítics alemanys d’entreguerres mitjançant la classificació explícita dels signes dels mapes d’acord amb l’impacte emocional que podien provocar en els lectors. Res de tot això no sembla pas haver estat recollit per Bertin. O potser en va rebre la influència sense adonar-se’n?

Sigui com vulgui, el professor Palsky va situar el trencacolls teòric de l’aportació bertiniana a la cartografia en paral·lel amb el del corrent del map design empès per Arthur H. Robinson a partir de The Look of Maps (1952), a manera de “teoria de la comunicació” en cartografia. Tenen, evidentment, tantes coses en comú, l’observació de la resposta cognitiva dels lectors dels mapes per sobre de tot, com de divergents, les quals podrien anar a raure en la incomprensió entre el conductisme nord-americà i l’estructuralisme francès. Tot i el repunt del design cartogràfic dels anys noranta ençà, la recepció positiva de la graphique per Robinson i l’ampliació del domini d’aplicació pràctica en el SIG i la cartografia digital, els dos corrents no han arribat a fondre’s.

La darrera part de la conferència del professor Palsky va ser dedicada a l’exposició de tres mancances —els “misteris” del títol— de la semiologia gràfica proposada per Jacques Bertin. En primer lloc, la consideració de la imatge com una visió instantània, global i eficaç del mapa no és sostenible, atès com la recerca en percepció visual ha demostrat que no hi ha “ullades generals”, sinó acumulació, més o menys ràpida, de trajectòries singulars de l’ull. En segon lloc, cal posar en entredit la monosèmia de la imatge, en el sentit d’acord inequívoc entre observadors sobre la significació d’un mateix mapa. Aquesta és una mancança que porta al tercer “misteri”, el de les dimensions de la percepció. És a dir, la limitació de l’observació del mapa al nivell purament perceptiu amaga la reflexió intel·lectual, ben diferent d’una cultura a altra. De tot plegat, el conferenciant va concloure que l’obra semiològica de Bertin, sense discutir-ne l’originalitat, sobreïx en intuïció, a manera de succedani de reflexió, per la qual cosa, en no estendre ponts cap altres perspectives teòriques i cognitives li nega el caràcter de llenguatge universal que li pretenia donar.

La conferència del professor Gilles Palsky a la Societat Catalana de Geografia, en la segona ocasió que ho feia a Barcelona, si no vaig errat de comptes, rere les que va pronunciar a l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1994, va fer bones les expectatives dels assistents amb escreix i va motivar l’animat col·loqui amb el qual es va cloure l’acte. [Pau Alegre]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
14 d'abril de 2011
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat