Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
;

 

 

El proppassat dijous 17 de març de 2011 se celebrà la segona sessió del curs sobre el Canvi Global que coordina en Martí Boada. La presentació de la Doctora en Ciències Ambientals Sònia Sànchez va anar a càrrec de Jesús Burgueño, qui a més de destacar el currículum de la ponent féu esment de la importància de conèixer i contextualitzar “l’esclat” dels fenòmens locals en l’àmbit global.

Els discurs de la ponència, sota el títol més general de Canvi Global a la vall de Santa Fe (Montseny). Evolució dels usos i de les cobertes del sòl des de la perspectiva socioecològica, es va estructurar en cinc apartats entrellaçats que van servir per explicar els principals processos geohistòrics de la Vall de Santa Fe (nivell local) entre l’any 1956 i el 2006 des d’un punt de vista interdisciplinar. En aquest context el Montseny no és pas diferent de moltes zones rurals catalanes en les quals el món agrosilvoramader perd valor i s’abandona i el territori, que tendeix a la terciarització, veu com el seu paisatge canvia. En canvi, sí que la seva diversitat biogeogràfica pel fet de ser una zona de muntanya el converteix en un laboratori molt sensible al canvi global.

La vall de Santa Fe va servir per remarcar l’estreta relació entre dues forces inductores del canvi global: el canvi d’usos i cobertes del sòl i sobretot tot allò que té a veure amb les conseqüències dels processos relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i l’activitat forestal. Però també i, estretament lligat amb l’anterior, el canvi energètic de mitjan de segle XX que va significar la substitució de la llenya per l’ampolla de butà.

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Pèlachs Mañosa, Albert (2011): "Manifestacions del Canvi Global a Catalunya (II). Ressenya de la conferència de Sònia Sánchez a la Societat Catalana de Geografia, SCG (17 de març de 2011)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S98431.htm

 

 

 

Un ampli repàs a la història ambiental des del Neolític fins a l’actualitat va servir a la Dra. Sònia Sànchez per mostrar el paper que des d’antic ha jugat l’espècie humana en la transformació del territori del Montseny. Ho va il·lustrar amb diferents exemples: els primers assentaments al Pla de la Calma, l’ús del carbó a l’època dels metalls, el feudalisme i la gestió de l’espai (emprius) o com durant la baixa Edat Mitjana s’explotava el carbó i la fusta per construir vaixells. Les reglamentacions forestals que arriben a partir del segle XVII, moment en què les plantacions de castanyer substitueixen rouredes de fulla gran, l’expansió de l’agricultura al segle XVIII, la desamortització al segle XIX, la primera proposta de creació de Parc del Montseny de l’any 1922 i tot el procés del segle XX quan la industrialització dóna pas a la terciarització dels sectors i la declaració del Montseny com a Reserva de la Biosfera.

Arribats en aquest punt i davant la impossibilitat de repassar tots i cadascun dels temes mencionats es va posar l’exemple en l’apropiació de la neu durant els segles XVIII i XIX com exemple d’activitat que entra en desús per un conjunt de circumstàncies que es poden relacionar amb el canvi global. Així la documentació de la família Ramis de Sant Celoni entre 1728 i la primera dècada de 1800, demostra com la neu fa d’unió entre les muntanyes i les zones urbanes amb diferents rutes que arriben fins a la costa i les grans ciutats durant aquell moment. Una activitat que si es va poder mantenir, segons la Dra. Sònia Sànchez, va ser com a conseqüència clima que hi havia al final de la Petita Edat del Gel.

 

 
La fotografia de la conferenciant és de J. Burgueño (SCG).

 

En el repàs a la història ambiental, la construcció de carreteres, com la de la Costeu (1926) va servir d’exemple per demostra com es va escurçar els temps d’accés i va fer que amb el nou accés rodat l’explotació forestal s’incrementés fins a 44 vegades. I és que no és el mateix transportar dues tones en carro a 1 h 40 minuts de distància, que portar 16 tones amb el camió amb només 40 minuts.

Les dades d’extracció de fusta del faig van confirmar la tendència apuntada pel canvi energètic: un període homogeni entre 1941 i 1961 en el qual l’apropiació de la fusta es manté constant i a partir de l’any 1962 i fins l’any 1994 una caiguda de l’aprofitament del faig. Malgrat que fer el càlcul de la fusta tallada sempre és una qüestió complicada tal i com es va poder comprovar amb algunes dades indicadores de l’escamoteig al Montseny entre 1986 i 1994, és a dir, de les diferències entre la fusta declarada i la fusta aprofitada realment. I que l’impacte de la bombona de butà creixent entre 1965 i 1980 –el 1970 va arribar la primera bombona de butà al Turó de l’Home- i estable entre 1981 i 1998 va fer que l’apropiació de la llenya fos menor.

Per acabar la part final de la història ambiental es va descriure el procés de terciarització des del segle XIX repassant diferents moments significatius d’aquest fenomen com per exemple els esports de neu de principis segle XX o bé l’interès científic del Turó de l’Home o la primera escola de natura (Casa Lleonart) de l’any 1977.

Complementàriament i abans d’entrar en matèria cartogràfica es van mostrar alguns tastets dels canvis territorials repassats amb fotografies procedents de diferents fons (Martí Boada, l’Arxiu Històric d’Arbúcies i el Centre Excursionista de Catalunya) que van servir per il·lustrar els canvis entre principis de segle XX i segle XXI. De totes elles va destacar l’increment altitudinal de la fageda amb una sèrie entre 1927, 1943, 2003 i 2009 i la colonització carenera que ha assolit. Si bé, lògicament, a més dels canvis climàtics s’ha de tenir en compte la gestió d’aquest espai per part del sector primari.

La tercera part de la presentació es va centrar en l’anàlisi cartogràfica i un desplegament important de cartografia per analitzar els canvis en les cobertes i els usos del sòl que va reafirmar la tendència apuntada per la història ambiental i el fet que la fageda esclarissada s’ha densificat molt els darrers cinquanta anys. En resum, que hi hagut una important homogeneïtzació del paisatge i com això ha implicat canvis importants en la biodiversitat, com per exemple, la reducció del ginebró, la desaparició d’algunes zones humides, la mort d’avets centenaris o el canvis fenològics i la disminució de varietats agrícoles. A més, l’increment de la biomassa forestal ha suposat que hi hagués menys aigua a la conca fluvial: a més bosc menys aigua.

La sessió va acabar amb algunes conclusions a tall de reflexió final que van servir per destacar la importància del coneixement popular per identificar algunes de les característiques del canvi global i repassar tot el que s’havia explicat magistralment abans. [Albert Pèlachs]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
5 d'abril de 2011
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat