Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatňria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interčs. Si més no, us l'hem reservat com a record histňric.
 
 
 
 

<<< retrocedir  Com hem fet al llarg d'aquest cicle de 9 visites a les altres comarques, el saló de plens de l'Ajuntament d'Artesa acollí, com a cloenda de la jornada, un franc i animat debat sobre la realitat geogrŕfica i econňmica del Segre Mitjŕ. Intervingueren Ramon Giribet, en representació de la revista local La Palanca. Publicació d'Artesa de Segre i comarca, i –novament– Manuel Gabriel, per la revista Portaveu del Segre Mitjŕ, de Ponts. En les seves intervencions tots dos defugiren qualsevol cofoisme localista. D'Artesa es van comentar aspectes com ara l'avantatge comparatiu que avui dia suposa el fet de fer mercat en diumenge, la presčncia d'una estimable diversitat d'iniciatives industrials (hi destaca una empresa de mobles i la Cooperativa) que ha comportat una significativa immigració, en bona part procedent de Brasil. El representant pontsicŕ es planyia de no comptar amb una diversificació d'iniciatives semblant i de la forta dependčncia del comerç respecte de la carretera: la futura construcció d'una variant a la C-14 (es preveu enllestir la d'Artesa l'estiu del 2011) amenaça el futur de Ponts. Un matís interessant es deduí de les dues intervencions pel que fa a l'encaix de les respectives rodalies: per a Artesa, Lleida és ciutat de referčncia i Balaguer no atreu perň no és massa lluny (26 km i 21'); en canvi, Ponts prŕcticament ignora Lleida i Balaguer (a 40 km i 32') i opta per cercar serveis especialitzats a Tŕrrega sense oblidar l'opció d'Andorra.

 

Sobre el debat planava, és clar, la qüestió comarcal i la molt més polčmica de la capitalitat (si no fos per aixň, sembla que en principi el Segre Mitjŕ seria vist amb bons ulls per tothom). Deia Pau Vila en la seva primera proposta de divisió en 29 comarques, elaborada el 1931, que l'Urgell Mitjŕ (comarca intermčdia a l'Alt Urgell i al Baix Urgell) “sembla que, per ésser més cčntrica i estar emplaçada prop de la conflučncia del Llobregós amb el Segre, on hi ha un bon enforcament de carreteres, fóra Ponts el lloc més adient per a centra-hi la capitalitat de l'Urgell Mitjŕ”. És clar que en aquella proposta (i en altres posteriors) s'hi incloďa també la rodalia d'Oliana, i en canvi hores d'ara els lligams d'aquesta població amb l'Alt Urgell, i per tant amb l'Alt Pirineu, semblen prou ferms. Si amb Oliana, Ponts podia al·legar una major centralitat geogrŕfica per a presidir el Segre Mitjŕ, sense ella només una hipňtesi de capitalitat compartida –com suggerí Joan Rebagliato– podria fer factible en un futur la formació d'aquesta nova comarca. Altrament passarŕ com en ocasions anteriors: la disputa per la capitalitat tallarŕ de soca-rel la reivindicació comarcal. Artesa de Segre i Ponts, caps de rodalies bessones, rivals properes (a 14 km i 11') mantenen entre si una relació complexa: sembla que es miren de reüll amb malfiança perň alhora també amb enveja. Si algun dia troben la fórmula de construir una realitat compartida plegades, creiem que Catalunya guanyarŕ equilibri territorial. [Jesús Burgueńo]

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Burgueńo Rivero, Jesús (2010): "Una altra comarca estudiada : el Segre Mitjŕ. Notícia de la sortida d'estudi de la Societat Catalana de Geografia, SCG (23 d'octubre de 2010)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S98011.htm

 

 

 

A la taula rodona celebrada a l’Ajuntament d’Artesa de Segre, Jesús Burgueńo branda el llibre El problema comarcal de Catalunya, reeditat per la SCG, on Pau Vila propugnava la creació de la comarca de l’Urgell Mitjŕ amb centre a Ponts. A la seva esquerra Manuel Gabriel i a la dreta Ramon Giribet. Foto d’E. Bertran.

Capçalera de plana : Vilanova de Meiŕ. Foto de P. Alegre.

 
  l'ŕmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
31 d'octubre de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat