Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 
 
 

Allà on el Pirineu es debat entre ser-hi o abdicar i acotar el cap davant la immensa planúria de la Depressió Central, on el riu Segre juga al gat i a la rata alternant capritxosament plana i muntanya, hi ha una terra que ha provocat més d'un maldecap als estudiosos de les comarques. L'iniciador dels debats comarcals, el geòleg N. Font i Sagué, admetia sense embuts el seu desconcert davant la contrada: Aquí es presenta una dificultat gran, i és que no se sap on incloure l'espai de terrer situat entre el Montsec de Rúbies, lo Noguera Pallaresa i el Segre, puix no pertany ni al Pallars ni al Noguera ni a la Segarra, i per lo tant preferesc posar-la per separat, amb lo nom de Conca de Meià. Per acabar-ho d'adobar (possiblement aquesta és l'arrel del problema) hi manca un centre urbà clar. O més ben dit, n'hi ha dos d'importància similar: Artesa de Segre (la ciutat pròpiament dita compta amb 3.100 hab.) i Ponts (la vila en té 2.750). Ambdues poblacions centren les respectives rodalies amb plena autoritat, atès que no hi ha cap altre nucli de població que superi els 250 habitants. Han estat molts els geògrafs que han gosat a identificar-hi una comarca diferenciada, per a la qual s'han proposat diverses concrecions territorials (sovint incloent-hi Oliana) i denominacions possibles: Ribera de Segre, Mig Segre, Urgell Mitjà...

A dalt : "Allà on el Pirineu es debat entre ser-hi o abdicar..." Foto de P. Alegre. A la dreta : Manuel Gabriel explica als assistents les característiques de Sant Pere de Ponts, del mirador estant. Foto d’E. Bertran

 

En la divisió judicial decimonònica aquest àmbit restà migpartit entre Balaguer i Solsona, en tant que el 1936 s'establí l'actual demarcació que situa la totalitat de les dues rodalies a la Noguera, tot i que Ponts reivindicà la creació de la nova comarca, establint una Mancomunitat de Serveis del Mig Segre. Amb tot, la unitat funcional diferenciada de les dues àrees es troba reconeguda en els àmbits sanitari i educatiu. Val a dir que la Noguera és la comarca més extensa de Catalunya (1.733 km2): de fet alguns consideren que una superfície com aquesta seria suficient fins i tot per a formar una nova vegueria.

El Segre Mitjà resta clarament delimitat per accidents físics en la major part del seu perímetre: al nord el Montsec de Rúbies (1.677 m) i el coll de Comiols (1.100 m); a l'oest les muntanyes de Sant Mamet i serra Carbonera (amb l'impenetrable congost del Mur que separa Alòs i Camarasa); pel sud la serra de Montclar (550 m) i la divisòria d'aigües entre el Segre i el Sió. Per llevant manquen límits orogràfics clars (si de cas caldria anar a buscar-los a Oliana), tant aigües amunt pel Segre com pel Llobregós. Aquest territori comprèn 10 municipis, 67 entitats de població (22 de les quals a l'extens municipi d'Artesa), 745 km2 (una comarca mitjana en el context català) i 8.380 habitants (el 55% a la rodalia d'Artesa). Els minsos efectius demogràfics d'aquest país (11 hab/km2) el fan equiparable a comarques pirinenques com el Pallars Sobirà.

 

El Segre Mitjà fou objecte de la sortida d'estudi de la Societat Catalana de Geografia, el 23 d'octubre de 2010. El recorregut s'inicià amb una detallada visita a la molt refeta col·legiata de Sant Pere de Ponts, comptant-hi amb les amenes explicacions de Manuel Gabriel i Forn, president de l'Associació d'Amics de Sant Pere de Ponts. De la seva mà repassàrem la història i els valors artístics del monument, des de la capçalera trilobada i el magnífic cimbori vuitavat fins a detalls com el sarcòfag del canonge Gilabertus (s. XII) o el significat –sovint gremial– dels símbols gravats a les làpides funeràries de l'entrada.  seguir >>>

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
31 d'octubre de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat