Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Burgueño Rivero, Jesús; Paül Agustí, Daniel (2010): "Per la Cerdanya i el Conflent amb el Petit Tren Groc. Notícia de la sortida de la Societat Catalana de Geografia, SCG (12 de juny de 2010)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S97701.htm

 

 

La toponímia sovint ens dóna definicions territorials contundents, inapel·lables i d’una expressió sintètica immillorable. Un exemple és el Conflent. Cap millor definició d’aquesta comarca nord-catalana que l’apressada confluència d’aigües a la Tet, procedents de l’enèrgica capçalera pirinenca: Roc de Madres, 2.469 m; Puig Peric, 2.810 m; Bastiments, 2.881 m; Canigó, 2.784 m... Aquesta estructura confluent de valls explica part de la història de la comarca i en particular de la seva capital històrica, Vilafranca de Conflent, estratègicament situada al congost que és lloc de pas obligat entre la plana del Rosselló i l’enlairada Cerdanya. Vilafranca i la comarca del Conflent van ser objecte de la sortida realitzada per la Societat Catalana de Geografia el 12 de juny de 2010.

La jornada s’inicià (després d’haver fet nit a Prada) amb una visita al poble de Rià i a les ruïnes del seu castell, tot seguint les explicacions d’Enric Balaguer, president de l’associació cultural Casal de Rià. Si Vilafranca és la cara visible de l’estratègia constructora de Vauban, Rià n’és l’amagada creu, atès que l’enginyer militar ordenà l’aterrament de les fortificacions properes que podien rebaixar la primacia de la vila fortificada i possibilitar-ne un hipotètic setge. Calia en tot cas deixar clar qui era el nou amo d’aquestes terres després del Tractat dels Pirineus (1659) i anorrear tota resistència a l’annexió a França.

El municipi de Rià i Sirac (units el 1822; actualment 1.175 hab.) fou un important centre siderúrgic –i per tant obrer– on es treballava el ferro de la comarca, que fins els anys 50 hi feia cap, en part mercès al Tren Groc.

Explicacions d’Enric Balaguer al castell de Rià, un indret que aplega diversos símbols identitaris. A l’altra banda de la vall, el poble de Sirac. Al fons el Canigó.

 

Pàg. 1 de 4  seguir >>>

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
15 de juny de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat