Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

<<< retrocedir  Lluís Casassas va morir el juny de 1992. La junta de govern de la Societat Catalana de Geografia va voler dedicar-li un espai públic per tal d’exalçar el seu record. Tanmateix va haver d’esperar que passessin cinc anys, tal com manava el reglament. Per tant, el juliol de 1997 es va adreçar un escrit a d’aleshores alcalde de Barcelona Pasqual Maragall sol·licitant la dedicació d’un vial al nostre amic desaparegut, recordant l’acte d’homenatge que se li va retre al Saló de Cent durant el qual el mateix Maragall va definir Lluís Casassas com a universitari, geògraf i ciutadà eminent. El mes de desembre el regidor de Cultura informava que la ponència del Nomenclàtor havia acordat de donar el nom de Lluís Casassas i Simó a la plaça situada entre els carrers de Castor i de l´Artesania a Nou Barris.

La cosa, però, no acabava aquí, comenta Biete. Enllestits els tràmits i a punt d’inaugurar la desitjada plaça, una visita prèvia va servir per veure que la data del traspàs era incorrecta. Va caldre, doncs, esperar la corresponent gestió i el resultat. Un cop tot correcte, una altra visita prèvia va fer constatar que la plaça era ocupada de punta a punta per les casetes de l’obra que es feia en aquell tram de la Ronda de Dalt, i encara va haver-hi una altra invasió, aquesta vegada es tractava de les casetes i el material de l’obra de prolongació de la línia 3 del metro a Trinitat Nova, cosa que va suposar haver d’esperar uns anys més.

 

 

V. Biete durant el seu parlament; Ma. Jesús Marquès, a l'altre cap de la fotografia d'E. Bertran, el segueix atentament.

 

Vicenç Biete va acabar el seu parlament expressant l’emoció que li produïa aquesta recordança, no només pels molts anys de col·laboració mútua a la Societat Catalana de Geografia, sinó també perquè es complien setanta-set anys que Casassas i ell, a l´Institut-Escola i guiats pel professor Lluís Solé i Sabarís, van començar a barallant-se amb la Geografia.

Va tancar aquesta primera part Joaquim Clusa, economista i coautor amb Lluís Casassas dels llibres L´Organització Territorial de Catalunya, de 1980 i L´Organització Territorial i Administrativa de Barcelona, de 1981, que va parlar sobre “150 anys del pla Cerdà. Tornant a pensar en Lluís Casassas, mestre i amic”. Conta Clusa que una vegada enderrocades les muralles el 1854, Barcelona ja iniciava la seva expansió pel pla que es trobava envoltat per una colla de pobles essencialment agraris com ara, Sants, les Corts, Sarrià, Sant Gervasi, Horta, Sant Andreu i Sant Martí, que aplegaven prop de 50.000 habitants. El 1897 aquests pobles es van annexar a Barcelona, excepte Horta, que ho va fer el 1904 i Sarrià, el 1921. Ja en el 1878 Barcelona havia procedit a la primera divisió moderna de la ciutat en deu districtes i cinquanta-tres barris. Els districtes van rebre el nom d’algun edifici
 

 

important que es trobava a la demarcació respectiva. Així van sorgir els districtes de la Llotja, de la Universitat, de les Drassanes, de l´Hospital, de la Concepció, etc.

Les annexions de l’any 1897 es van produir trenta-set anys després de l’aprovació del Pla Cerdà, que ordena el creixement sobre el Pla de Barcelona. L´Ajuntament va fer una nova distribució dels districtes tot mantenint-ne el nombre de deu, però suprimint-ne noms. D´aleshores ençà Barcelona ha anat esdevenint una metròpoli que arriba ara als quasi quatre milions d’habitants. Per això ha estat necessària una organització en districtes que tendeixi a ordenar tot l’entorn metropolità. L’any 1980 l´Ajuntament de Barcelona encarrega a Lluís Casassas i a Joaquim Clusa una proposta d’organització territorial i administrativa de Barcelona. Joaquim Clusa cita alguns comentaris que fan referència a la discussió amb Lluís Casassas sobre els nous districtes de la ciutat: “ han de tenir campanar i sobretot campanar gran i històric...” acordaven. La seva proposta, en principi va quedar en 9 unitats i es va intentar que fossin equilibrades quant a l’extensió i la població. Finalment, però, van ser deu, perquè els veïns i les institucions de Sants van sortir amb totes les banderes històriques.  seguir >>>
 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
12 de juny de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat