Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

 

<<< retrocedir  Les xarxes de triangulació geodèsiques de 1r, 2n i 3r ordre estatals formades per l’Instituto Geográfico durant la segona meitat del segle XIX, han estat complementades amb les xarxes locals creades per la Corporació Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de fa anys, però no han estan mai enllaçades amb les estatals, la qual cosa vol dir que els errors d’unes i altres no han estat compensats. Finalment, el conferenciant es va estendre en l’explicació i la significació de les xarxes d’anivellament i de gravimetria de Barcelona en base a la mesura del geoide, la darrera de les quals no ha estat operativa fins a finals del segle XX.

El desenvolupament de la conferència del professor Jesús Burgueño (Universitat de Lleida) va seguir els apartats enunciats en el títol: “Geòmetres, arquitectes i editors. Cartografiar Barcelona (1750-1850).” Dels geòmetres, que més endavant seran els agrimensors de camins veïnals de mitjan segle XIX, en va repassar els croquis parcel·laris, molt senzills, efectuats per al Reial Cadastre, la Intendència del Principat i per a particulars entre 1727 a 1815. Arquitectes de diversa titulació se sobreposaran a la tasca cartogràfica dels geòmetres en el tombant de segles XVIII a XIX. En el cas concret de Barcelona, el conferenciant va repassar l’obra, sense estalviar les referències a altres professionals del ram, de Francesc Renart, de Tomàs Soler i de Josep Massanés per a la mateixa Intendència, per a l’Audiència i per a l’Ajuntament de la ciutat.

La referència en el títol als impressors anava amb la idea de destacar la importància de la cartografia impresa de Barcelona pel que suposa de difusió d’una determinada imatge de la ciutat en no restar tancada en un calaix, com passa amb la manuscrita. Així, va assenyalar la qualitat gràfica i els detalls més significatius de la producció de Ponz, Laborde, Moreno, López o Vacani, i altres. Tanmateix, el procés d’infiltració de la cartografia en el cos social de Barcelona va ser tardana i lenta. Posem per cas, el primer gravat (litografiat?) efectuat a Barcelona d’un plànol guia de la ciutat no va arribar fins al 1818, obra d’Antoni Montfort. No n’hi hauria d’altre fins al 1842, el qual gosava eixamplar els carrers per tal de fer lloc al rètol de la seva denominació, per arribar al més conegut de Saurí i Mates de 1849. A mitjans de segle XIX, la cartografia de Barcelona és un bé de consum generalitzat que contrasta amb la difusió gairebé nul·la d’un segle abans.

 

Des de 1803 hi havia ordenances explícites per a formar col·leccions de mapes militars de cada plaça forta o localitat emmurallada del regne de Carles IV. Això comportava la pràctica continuada dels enginyers de l’exèrcit en aixecaments d’àmbits el més sovint força reduïts, però que necessàriament havien d’estendre en algunes ocasions fins a formar veritables mapes topogràfics. És sobre el rastre d’aquesta disposició com el professor Ignacio Muro (Universitat Rovira i Virgili) va desplegar la conferència titulada: “Los ingenieros del ejército y la planimetría de la ciudad de Barcelona en el siglo XIX”. A més a més del mandat al·ludit sobre cobertura geogràfica, les ordenances també proposaven la unificació del llenguatge cartogràfic a emprar. Els resultats van ser molt migrats. Muro ho va exemplificar en el cas de l’evolució de la representació del relleu. La incorporació de corbes de nivell pels militars és de les primeres dècades del segle XIX en base a plànols acotats, però les limitacions tècniques de l’instrumental disponible i la forta tradició dels anivellaments horitzontals van ser rèmores importants que van frenar un major ús de la nova expressió del relleu.

Naturalment, l’interès renovat per la planimetria urbana va servir per a delimitar nous àmbits professionals específics en el context de la implantació del liberalisme i en relació amb el procés d’expansió urbana que va aterrar les fortificacions, és a dir, l’àmbit de treball fins aleshores exclusiu dels enginyers militars. La creació de la Brigada Topogràfica del Cos d’Enginyers a Guadalajara, cap els anys trenta del segle XIX, va ser la conseqüència de tot això i va suposar una empenta molt important per a la millora en l’execució dels plànols de les fortificacions i, sobretot, de la ciutat i del seu rodal. Aviat es va crear una delegació de la Brigada a Barcelona amb la finalitat d’enllestir els treballs cartogràfics exigits per les ordenances. Sota el comandament de Manuel Ramon García, la trajectòria biogràfica del qual va ser detallada pel conferenciant, van ser aixecats mapes de gran qualitat a diverses escales tant de la ciutat com del pla de Barcelona fins a 1853. Però van restar inèdits.  seguir >>>

Pàg. 3 de 5

 

 

Fragment del "Plano de la Ciudad y del Puerto de Barcelona" (ca.1802) publicat per A. LABORDE a Voyage pittoresque et historique de l'Espagne.
París: 1806-1820.

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
28 de maig de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat