Sessió inaugural a la Societat Catalana de Geografia [25 de novembre de 1935]

Intervenció dels senyors Pau Vila i Puig i Cadafalch

Dilluns al vespre se celebrà a l’ex-Casa de Convalescència de l’Hospital de la Santa Creu la sessió inaugural de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

El senyor Pau Vila, com a president de la nova entitat, va dir que en la present sessió el seu parlament no passaria d’una conversa, i per a començar els treballs del curs seria bo donar un cop d’ull en tot el que s’havia fet a casa nostra sobre geografia, des dels temps que podrien anomenar-se pregeogràfics. Digué que les activitats d’aquest caràcter, en els segles de l’expansió catalana medieval, esperonades pels mercaders, es reduïen a la cartografia. Apartada Catalunya dels corrents atlàntics, es tanca en un esmortiment en els seus coneixements geogràfics. D’ací, doncs, la dificultat de trobar manifestacions d’aquest caràcter fora les cròniques (Pujades), treballs literaris (Despuig i Manescal) i història natural (Gil).

El treball aferrissat dels catalans creà una riquesa, la qual malgrat els contratemps i les desatencions governamentals espanyoles, covaren un neguit mercantil, orientat cap a Amèrica. L’anada dels caputxins catalans a la Guaiana (1681), la renaixença naval i l’empenta mercantil esperonaren les manifestacions geogràfiques en el sentit pràctic, que es manifestà en la confecció dels mapes de l’Aparici i del comte de Darnius. Després de la guerra de Successió disminuïren les activitats catalanes, a conseqüència de la imposició felipista, fins que una nova empenta industrial i agrícola tornaren a reclamar el comerç amb Amèrica (1756-1778).

A primers del segle passat no es parà esment en l’evolució que observaren a fora, la geografia i la cartografia. S’ha de remarcar que si a casa nostra es féu quelcom sobre geografia fou gràcies als nostres exiliats, els quals, en tornar ací, reprengueren llurs activitats interrompudes. Cal esmentar Pascual Madoz, Llobet i Vall-llosera, Bertran i Soler.

Més endavant, a l’època del romanticisme, Piferrer, Parcerisa, Pi i Margall i Víctor Balaguer foren els impulsors de l’excursionisme, que l’any 1876 començà a organitzar-se amb caràcter científic. L’esperit d’observació i investigació dels excursionistes primerencs començà a donar els seus fruits en geografia. Cal recordar els noms de Carreras Candi, Rocafort, Vidal, Font i Sagué, Gomis, Santaló, Casades i altres han publicat treballs sobre el Vallès, la determinació de les comarques naturals i històriques, la col•lecció de monografies de Catalunya, la geografia de Catalunya, etc.

La Dictadura, en desfer les nostres institucions de cultura, féu que la geografia prengués tònica europea.

Acabà el senyor Vila dient que avui els estudis geogràfics a la nostra terra estan al nivell dels de fora.

Adreçà algunes paraules de regraciament al senyor Puig i Cadafalch, dient que, gràcies l’Institut d’Estudis Catalans, que ell representava, havia estat viable la creació de la Societat Catalana de Geografia.

Afegí que si tothom treballava amb entusiasme, aquest seria un moment històric a la nostra terra.

Va ésser molt aplaudit.

El senyor Puig i Cadafalch va cloure l’acte dient que li plaïa moltíssim la creació de la nova filial de l’Institut. Acabà expressant el desig que les sales de l’entitat fossin el lloc on es reunissin els nostres homes de ciència per donar-se les mans fraternalment a profit de la Cultura general de Catalunya.

També va ésser aplaudit.

Acabat l’acte, fou anunciat que la primera sessió de treball de l’entitat tindria lloc el dia 9 del mes vinent.

[Article sense signatura aparegut a La Publicitat el 27 de novembre de 1935]