Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

El castell de Montsoriu presideix
un paisatge on el bosc és protagonista.

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Burgueño Rivero, Jesús (2009): "El Baix Montseny : una altra comarca a estudi. Notícia de la sortida de la Societat Catalana de Geografia, SCG (24 d'octubre de 2009)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S96921.htm

 

 

<<< retrocedir  Amb motiu del debat comarcal de 1931, des de les pàgines del setmanari celoní Montseny, dirigit per Miquel Grivé i Masó, es reivindicà amb força l'existència d'una comarca específica. Com en altres casos, el desig de la Ponència presidida per Pau Vila de fer un mapa administratiu format per un nombre reduït de comarques grans dugué a prescindir d'aquesta realitat menor, tot adscrivint els pobles de la província de Barcelona al Vallès Oriental i els de Girona a la Selva. Novament el 1987 hi hagué una consulta municipal en relació a l'adscripció comarcal i un cert nombre d'ajuntaments (nou) dins el triangle definit per Arbúcies, Hostalric i Vallgorguina van reivindicar, amb més o menys èmfasi, la comarca del Baix Montseny. Certament la reivindicació no havia assolit la maduresa d'altres contenciosos, com el Pla d'Urgell o el Pla de l'Estany, que el Govern va resoldre favorablement. L'anomenat Informe Roca (2001) va recomanar novament l'estudi de creació d'una nova comarca "a l'entorn de Sant Celoni" (3), amb el mateix èxit que la majoria de les seves propostes (4). Finalment, el novembre de 2008, 15 alcaldes de la zona entre Llinars i Hostalric (5) van signar un "Manifest municipalista pel Baix Montseny" que reivindicava l'existència d'una "realitat humana, social, econòmica, natural i cultural" i emplaçava "tots els grups parlamentaris del nostre país a demanar la comarca del Baix Montseny a la propera llei d'ordenació territorial". Els 62.194 habitants (2008) dels 15 municipis signants del manifest suposen una població superior a 21 de les actuals comarques i sumen una extensió (330 km2 més gran que altres 6.

El Baix Montseny i la Selva Marítima, formen la ròtula que relliga els sistemes urbans de Barcelona i Girona, tal i com en el seu dia


(3) Fou un afegit al text consensuat in extremis.
(4) A l’Informe es proposava incorporar els municipis de Breda i de Riells i Viabrea a la comarca del Vallès Oriental i vegueria de Barcelona, perquè els crèiem inseparables de Sant Celoni. Val a dir que també s’hi proposava, en l’annex elaborat a manera d’hipòtesi de treball, la unió de la part sud del terme de Riells i Viabrea amb la Batllòria (St. Celoni) per raó de la continuïtat urbana existent entre els dos barris avui separats pel límit provincial (per altra banda, Riells restaria amb Breda). En la sortida vam constatar la importància del mercat del dissabte que se celebra al barri d’Alba de Liste, el segon més important de la comarca segons Josep M. Panareda. Això evidencia l’existència d’una sola comunitat humana en aquest estratègic punt situat a mig camí de Sant Celoni i Hostalric, malgrat el que digui la divisió provincial.
(5) Breda, Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Hostalric, Llinars del Vallès, Montseny, Riells i Viabrea, Santa Maria de Palautordera, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.

 

observà l'arquitecte M. Ribas Piera. Tanmateix, el manifest al·ludit res no diu sobre l'encaix de la comarca dins d'una o altra vegueria; aquesta qüestió sens dubte condicionarà, arribat el cas, l'adhesió o no d'alguns municipis al Baix Montseny, i donarà una configuració territorial definitiva a la nova comarca. Encara que el límit entre Barcelona i Girona (comtats, bisbats, vegueries, corregiments i províncies) ha estat força estable històricament (només han ballat Breda i Riells), no es pot descartar a priori cap de les dues possibilitats factibles: integració de la hipotètica nova comarca del Baix Montseny a la vegueria de Barcelona o bé a la de Girona (cal creure i desitjar que és inviable una partició a l'estil de la Cerdanya entre Girona i Lleida). En aquest sentit, un dels defensors de la comarca en temps de la II República ho tenia clar: "ètnicament som més de la província de Girona que la de Barcelona, les nostres característiques de raça desdiuen completament de les de Granollers, Mollet o la Garriga." (6)

És evident que el Baix Montseny forma part de la realitat metropolitana de Barcelona, cada cop més estesa, com demostren els estudis de mobilitat laboral (7). Però també és cert que la situació geogràfica perifèrica del Baix Montseny es tradueix en un grau d'urbanització i d'ocupació del territori molt inferior a la del conjunt del Vallès Oriental i regió metropolitana, tot i que la població total gairebé s'ha triplicat en el darrer decenni, principalment per la conversió de les segones residències en primeres. Malgrat les urbanitzacions, els polígons i les infraestructures viàries, el Baix Montseny continua essent una comarca forestal, tal i com ens remarcà el professor Panareda. Òbviament és majoritàriament bosc la meitat del territori comarcal que resta inclosa dins dels parcs naturals del Montseny i del Montnegre i el Corredor, però també el fons de la fossa tectònica de la Depressió Prelitoral presenta una peculiar combinació d'espais oberts (camps) i bosc, fins el punt que –pel que coneixem del catàleg de paisatges encara en preparació– identifica el Baix Montseny com a unitat de paisatge diferenciada de la plana de la Selva i de la plana del Vallès.  seguir >>>


(6) SOLER PARXACHS, M. (1932): "El plet de les comarques", Montseny, 17 de desembre.
(7) Seguint aquest únic criteri (el mercat laboral), la proposta i estudi de Josep Roca Cladera i Montserrat Moix (Cap a una nova organització territorial de Catalunya, Centre de Política de Sòl i Valoracions, UPC, 2004) inclou la rodalia d’Hostalric a la vegueria metropolitana de Barcelona.

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
30 d'octubre de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxiv
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat