Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

Dimarts 26 d’octubre de 1976, la Societat Catalana de Geografia inicià el curs 1976-77, amb una lliçó magistral a càrrec de l’il·lustre geògraf Pau Vila, que tractà el tema Progressió demogràfica de Catalunya i despoblament de comarques. L’acte se celebrà al Palau Dalmases, seu d’Òmnium Cultural, amb assistència de força públic. Pau Vila és Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i fa poc rebé la condecoració colombiana de la Cruz de Bocayá. El mestre té en l’actualitat noranta-sis anys i ha dedicat la major part de la seva vida a la investigació i a l’ensenyament de la geografia.
 

 

 

 
"Croquis comparatiu de la superfície del 'vuit' ferroviari amb la resta de Catalunya", de Pau Vila a La fesomia geogràfica de Catalunya. Barcelona: Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1937; pàg. 36.
 
 
 

 ·    ·    ·    ·    ·  Més flaixos de Pau Vila
 ·  L'homenatge dels Amics de la UNESCO de 1967.
 ·  La conferència inaugural del curs 1976-1977.
 ·  L'acte inaugural del curs 1978-1979.
 ·  La conferència d'homenatge de Pierre Vilar de 1980. 

L’il·lustre professor començà la seva dissertació fent un repàs de les comarques catalanes que estan perdent població o en camí de perdre’n, com Val d’Aran, Pallars, Alt Urgell, Solsonès, Segarra, Noguera, Conca de Barberà, Priorat, Terra Alta, etc. "És la gran taca geogràfica de la pobresa catalana", digué. Assenyalà, en canvi, que a la Depressió Prelitoral i a la costa, la tendència és d’augmentar la població, i en el territori comprès pel que es coneix com vuit ferroviari, aquest increment és desmesurat. Pau Vila indicà que a Catalunya aquest desequilibri ja ve de lluny, la fallada de la demografia ja comença a dibuixar-se en 1857. Aleshores, la zona poblada significava quelcom més de la quarta part de la població de Catalunya: el 28%. En 1900 ja atenyia el 47%, gairebé la meitat.

En gran part, les causes, digué l’il·lustre professor, provenen de la forta atracció que exerceix Barcelona i la seva zona d’influència. Entre 1900 i 1936, la població es mantingué

 

quasi en els mateixos percentatges que a principis de segle. L’aberració en el desmesurat augment de població es produí després de la guerra civil, motivada pels procediments utilitzats. L’any 1974, l’àrea d’aglomeració representava tota sola el 68% de la població total de Catalunya, més de les dues terceres parts. Pau Vila, això no obstant, observà que aquest desequilibri tan exacerbat no és degut només al despoblament de la muntanya catalana, sinó a la succió que l’aglomeració barcelonina ha realitzat a la resta de l’Estat espanyol.

"Som, doncs, davant d’un fenomen d’aglomeració humana en l’anomenat vuit ferroviari, que coincideix amb l’empobriment de les comarques que he esmentat abans". Pau Vila indicà que ja s’han fet alguns estudis sobre el tema, alguns urbanístics amb la base d’organitzar amb criteri d’urbanista la capitalitat d’aquelles comarques que ja viuen; però resten abandonades tota la resta de terres. "No és això una visió de comprensió del

 

que ha de ser la realitat catalana –recalcà-. Jo enfoco el problema des del punt de vista humà. No es pensa en un dels elements que constitueixen la base primordial de la vivència en aquelles terres: les activitats agropecuàries. He sentit que algú ha dit –afegí- que l’agricultura és un sector parasitari. Això també és una afirmació fora de lloc".

El problema és com revitalitzar les terres de Catalunya. Es requereixen estudis fets per equips d’estudiosos que enfoquin la realitat. A més a més, cal crear un despertar general per aixecar el nivell de totes les comarques catalanes. "Sé –digué- que això demana unes estructures polítiques i administratives nostres; però podríem començar pels estudis que he indicat, per tal de tenir ja el terreny preparat per a quan puguem atendre les comarques que ho necessiten, que són la majoria".
[Traducció de l’article publicat a La Vanguardia el 27 d’octubre de 1976 realitzada per Enric Bertran]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
2 de gener de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat