Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

Deia l'excursionista Cèsar August Torras que "la Vall de Ribes és una comarca ben definida en tots llurs aspectes. Forma un gran reclòs muntanyenc envoltat pel gran nervi de la carena pirinenca i per gegantescos brancals que se'n desprenen i que venen a encarar-se en l'estret Pas de les Coves de Ribes" (1921). També Francisco de Zamora, en el seu viatge del 1787 s'adonà que "no tiene más camino ni más entrada natural que la salida que tienen las aguas". És aquest caràcter extraordinàriament clos, juntament amb la seva singularitat històrica, el que ha fet que la Vall de Ribes hagi estat considerada una petita comarca.

L'excepcionalitat històrica es concreta, d'una banda, en el fet d'haver format una vegueria pròpia en època medieval i una sotsvegueria formalment vinculada a Puigcerdà en època moderna. D'altra part, són notables els persistents vincles històrics de la vall amb les terres del Pirineu axial (sense oblidar, però, els forts lligams amb els monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses): Ribes va pertànyer al comtat de Cerdanya, al corregiment de Puigcerdà, al bisbat d'Urgell, al deganat eclesiàstic de Cerdanya...

 

 

És clar que, com tota comarca pirinenca, la Vall de Ribes ha establert les relacions comercials i de tot tipus seguint el curs de les aigües. A diferència de l'indecís trajecte inicial del Ter, el Freser davalla directament de nord a sud, com si tingués molt clar que l'economia de la vall havia d'estar íntimament vinculada a la ciutat comtal. Una vall de muntanya poc pot oferir a les comarques veïnes del mateix caire, perquè produeixen si fa no fa els mateixos productes, són abans competència que clients. És amb les ciutats i amb les comarques de la plana cap a on cal establir els intercanvis comercials. Tant se val si parlem de la transhumància, del proveïment de carn a Barcelona (a Ribes "el pan es la carne", deia Zamora), dels pioners aprofitaments hidroelèctrics al Freser o dels turistes de cap de setmana: per a tots aquests afers la gent de la Vall de Ribes sempre ha mirat cap al sud.

També és indiscutible que la connexió de la vall amb Ripoll no presenta avui dia cap mena de complicació i que els ribetans obtenen prou còmodament els serveis especialitzats a Campdevànol (hospital), Ripoll o Vic (i a Barcelona, és clar). Per això, en principi l'encaix de la Vall de Ribes  seguir >>>

 

 

Part dels components de la sortida al mirador de Ribes de la muntanya de Sant Antoni. El mirador aprofita un sòlid búnquer de comandament camuflat amb pedres, al qual s'accedeix per la part inferior dreta de la imatge. Aquesta defensa forma part de l'anomenada línia P (o línia Gutiérrez) de búnquers que Franco va fer construir tot al llarg de la frontera amb França a finals de la Segona Guerra Mundial amb la pretensió d'aturar (!) un hipotètic avanç aliat. De rerefons, en primer terme Puig Cornador i a l'horitzó supraforestal, d'esquerra a dreta, Torreneules, el Balandrau i Puig Cerverís. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Rafael Giménez, Rafael Rosaura, Enric Bertran, Ma. Carme Montaner, Francesc Nadal, Aina Pedret, César Pasadas, Xavier Rosselló, Joan Olivar, Alba Badias, Glòria Carbonell, Marta Planas, Montse Carbonell, Mireia Garcia, Swapna Sanromán, Pol Fàbregas, Xavier Martín, Alba Viana, Miguel Herrada, Sergi Ramírez, Míram Madueño, Marc Puigventós, Frederic Torres, Rosa Anna Felip i Mireia Baylina.

 

 

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Burgueño Rivero, Jesús (2008): "Les altres comarques: la Vall de Ribes. Notícia de la sortida d’estudi de la Societat Catalana de Geografia, SCG (25 d’octubre de 2008)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S96161.htm

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
5 de novembre de 2008
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxiv
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat