Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

 

La SCG ha volgut cloure les activitats del curs del II Congrés Català de Geografia amb una ascensió al cim més emblemàtic del Pirineu català, el Canigó, el 28 de juny de 2008. El Congrés fou dedicat al mapa com a llenguatge geogràfic, i el Canigó (muntanya i poema) té també la seva anècdota cartogràfica: el Mapa del Pirineu català de Josep Ricart i Giralt que acompanyava la primera edició de l’obra de mossèn Cinto (1886) rebé una crítica tan contundent de Ramon Arabia i Solanas des de les planes del Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana (núm. 91-92, p.94) que fou suprimit de les següents edicions ("Aquell Pyrineu català, trossejat, desconjuntat y raquítich, que’ns ha mal dibuixat lo Sr. Ricart y Giralt, no es més que una caricatura de la cordillera gegantina").

    Lo Canigó és una magnòlia immensa
    que en un rebrot del Pirineu se bada;

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Burgueño Rivero, Jesús (2008): "Una ascensió emblemàtica: el Canigó. Notícia de la sortida d’edstudi de la Societat Catalana de Geografia, SCG (27 i 28 de juny de 2008)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S95881.htm

 

 

La considerable alçada del massís del Canigó (la Pica, 2.784 m) assegura la presència de neu la major part de l’any (la magnòlia verdagueriana); aquest fet, unit a la seva relativa proximitat al mar havia dut a considerar-lo antigament com el cim més alt de la serralada pirinenca. Vist des de la fossa tectònica del Rosselló, cap obstacle orogràfic no fa ombra a la seva imposant presència. De l’Empordà estant, les modestes alçades del prim tram oriental de la serralada tampoc no poden competir amb el magnífic rerefons ofert per la carena meridional del massís, la del Puig dels Tresvents (topònim difós erròniament per Verdaguer com a Tretzevents).

    per abelles té fades que la volten,
    per papallones los cisnes i les àligues.

 

 

Mapa del Pirineu català segons los datos més nous per Joseph Ricart Giralt, encartat dins el llibre Canigó: llegenda pirenaica del temps de la Reconquista, de J. Verdaguer (1886). Reproduït a M.C. MontanerA.M. Casassas (2005): Imago Cataloniae, ICC, Barcelona, p. 212.

Deia Cèsar A. Torras (1902) que, “tal com el Montserrat és la montanya que encarna’ls sentiments religiosos de Catalunya, el Canigó és el niu més poderós de ses tradicions fantàstiques y llegendaries”. Cal recordar que, per aquelles dates, la singularitat i simbolisme d’aquesta muntanya ja s’havia vist considerablement reforçada amb el cèlebre poema de Jacint Verdaguer. Segons Josep Iglésies, el poeta i soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques adquirí "un coneixement del Pirineu català superior al que poguessin tenir tots els excursionistes barcelonins plegats".

    Formen son càlzer escarides serres
    que plateja l’hivern i l’estiu daura,

  seguir >>>

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
30 de juny de 2008
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxiv
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat