Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2008): "El Pla Territorial Metropolità i els geògrafs. Notícia de la taula rodona celebrada a la Societat Catalana de Geografia, SCG (19 de juny de 2008)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S95871.htm

 

Una taula rodona per a debatre "El paper de la geografia en el Pla Territorial Metropolità (PTM)" va tenir lloc als locals de l'IEC dijous,

 

dia 19 de juny. Havia estat convocada per la Delegació a Catalunya del Col·legi de Geògrafs i l'Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya de conjunt amb la Societat Catalana de Geografia (SCG). L'objectiu anunciat del debat era el de valorar el paper que han de tenir els professionals de la geografia en aquest tipus de plans i quin és el que realment tenen.

L'acte va ser introduït amb una exposició de l'arquitecte i urbanista Juli Esteban, col·laborador de la SCG de fa molt temps, sobre els grans trets del PTM actualment en curs d'elaboració. En concret, es troba en la fase d'avantprojecte i hom confia poder-lo aprovar abans de finals d'any. Cal no oblidar que, legalment, només és una revisió del Pla General de Catalunya per a una de les seves set vegueries de planejament, el de l'àmbit metropolità centrat a Barcelona i estès des del Gaià fins a la Tordera i des de la Mediterrània fins, si fa o no fa, a la Serralada Prelitoral. El conferenciant va recordar expressament que l'origen remot del PTM és la legislació territorial de 1988 que va esbandir la Corporació Metropolitana. Tanmateix, el tret de sortida oficial del PTM cal situar-lo a l'any 1995 i, amb una vigència de trenta anys, finirà el 2026, de manera que ja porta un retard de tretze anys en la seva tramitació i execució. Allò que no va dir Esteban, però, és que, ara, les circumstàncies polítiques han esdevingut les idònies per a tirar-lo endavant. S’intueix prou bé una bona sintonia dels redactors del Pla Territorial amb les administracions municipals dels 164 ajuntaments de la vegueria, tots amb Pla General d'Urbanisme en vigor que caldrà respectar en les seves línies essencials. En aquest context, però, va deixar clar que malgrat el caient d'instrument de planificació física, i no pas, posem per cas, de programació econòmica, les propostes del PTM no poden ser una simple suma del mosaic dels plans municipals.

Una volta presentat un esquema de la situació actual del territori metropolità repartida en tres grans categories: el continuum urbà barceloní, els eixos formats per coalescència de nuclis urbans enfilats radialment des del centre metropolità i els buits perifèrics amb alguns nodes per a desenvolupar, Esteban es va referir als models i a les hipòtesis de creixement metropolità, el qual va donar per segur, tant en el domini dels serveis com en el romanent industrial, amb un increment demogràfic sostingut per la immigració.

 

 

Aquesta part de l’exposició es va cloure amb algunes propostes de redireccionament territorial dels escreixos. A fi i efecte d'ordenar-ho de manera adient, els equips redactors del PTM han adoptat uns criteris de planejament referits a l'ús eficient del sòl, la distribució de nodes i centres urbans, la millora dels teixits urbans amb usos mixtos, la primacia de les xarxes com a element integrador del territori i del transport públic en general. Finalment, el conferenciant va destacar la distribució del sistema d'espais oberts i inalterables proposats per l'avantprojecte del PTM així com el de la jerarquia de nuclis i centres urbans amb les corresponents previsions de noves infraestructures de mobilitat que caldrà endegar.

El torn de paraules del debat anunciat va ser obert per Robert Casadevall, vicepresident de la Delegació a Catalunya del Col·legi de Geògrafs, per a remarcar les diferències entre un pla territorial, com el Metropolità que ocupava la sessió, i un pla urbanístic qualsevol. S'ho va fer venir a tomb per tal de magnificar el paper que poden fer els geògrafs en el PTM atesa la preponderància que hi pren el vessant prospectiu respecte del prescriptiu. És potser per això que els geògrafs han gaudit d'una presència notable en els equips redactors. Finalment, en un altre registre interpretatiu, va destacar la integració d'estratègies territorials en el PTM com una conseqüència positiva de la legislació territorial i va fer un toc d'alerta sobre el perill de resurrecció de la Corporació Metropolitana a l'aire de la revisió prevista del Pla General Metropolità per a després del PTM.

La intervenció de Rafael Giménez va servir per a destacar l'augment incontestable de geògrafs en tasques de planejament. Va recordar que en el cas de l'Institut d'Estudis Territorials, entitat que aixopluga els treballs del PTM des de 1988 i al qual representava en el debat, la presència de geògrafs era gairebé nul·la a les primeries. Així, el primitiu equip del PTM era format per un grup d'enginyers de camins sota la direcció d'Albert Serratosa. Ara bé, la necessitat de trobar bons gestors del SIG amb habilitats d'expressió cartogràfica eficient, per una banda, i de coordinadors de les diverses temàtiques presents en el pla, per altre, han donat un paper cada volta més considerable als geògrafs. En definitiva, la

 

 

Proposta d'espais oberts del PTM.

 

complexitat creixent dels treballs de planificació territorial, potser no tan d’ordre físic com passa en la planificació urbanística, ha jugat a favor de la introducció d'aquests professionals en els equips del PTM.

Pilar Riera, professora d'Ordenació del Territori del Departament de Geografia de la UAB, va trobar que, així d'entrada, la temàtica proposada per al debat era recurrent en el temps i, alhora, trobava fora de lloc plantejar-la en termes d'oposició gremial amb els arquitectes, els enginyers o els economistes. A més a més de la sessió dedicada al mateix tema organitzada per l'Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya el 1993, la qual havia estat recordada per la moderadora del debat, Carme Montaner (Societat Catalana de Geografia), l'opinant va retreure el seminari i la jornada sobre ensenyament de l'ordenació del territori i la urbanística a les universitats catalanes organitzada per la Societat Catalana d'Ordenació del Territori l'any 2002. En aquesta ocasió, tota la gamma de professionals relacionats amb el territori es van qüestionar el seu paper en la pràctica del planejament bo i defugint qualsevol protagonisme o centralitat la qual cosa, va afegir

Riera, s'ha mantingut i accentuat fins a l'actualitat. En aquest context relativista, va insistir en la necessitat d'ensenyar a prendre decisions als futurs geògrafs, a agafar el llapis i a delimitar, per tal de fer més efectiva la seva presència en l'àmbit professional de l'ordenació del territori.

Finalment, la geògrafa Montserrat Mercadé es va referir, sobretot, a les característiques de la seva pràctica de molts anys d'exercici lliure de la professió o en el marc d'equips pluridisciplinaris, amb arquitectes i altres titulats, per a remarcar que és precisament aquesta pràctica la que facilita l'aprenentatge i l'afermament de les capacitats decisòries en base als ensenyaments rebuts a la Universitat. Al brau només se li veuen les banyes en saltar la tanca i, aleshores, cal agafar-les-hi sense contemplacions. Mercadé va aportar, doncs, un toc de realisme que hauria animat el debat de debò, de no ser que s'havien fet les nou del vespre sense ni adonar-nos-en. Un altre dia serà. [Pau Alegre, 20 de juny de 2008]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
21 de juny de 2008
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxiv
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat