Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

La tercera jornada del II Congrés Català de Geografia, concebuda a banda del desenvolupament de les quatre ponències amb què fou estructurat, consistí en una sortida d’estudi a les terres del Garraf; i concretament a la seva capital, la ciutat de Vilanova i la Geltrú. En essència, aquesta activitat responia a la filosofia que havia guiat la concepció general del segon congrés (i en la mateixa línia que havia presidit l’organització del primer): apropar-se, com a premissa irrenunciable, a les realitats territorials, i centrar el protagonisme de la convocatòria en una ciutat i en un àmbit geogràfic diferents del lloc on s’hagués dut a terme el gruix principal de les activitats del simposi.

 

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Tort Donada, Joan (2008): "Ressenya de la sortida a Vilanova i la Geltrú, Segon Congrés Català de Geografia, SCG (31 de maig de 2008)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S95811.htm


 

 

Amb una quarantena de participants, i sota el guiatge de Joan Tort, la sortida s’inicià de bon matí amb el trajecte en autocar de Barcelona a Vilanova. En arribar a la ciutat, i abans de fer cap a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, es va fer una breu parada a la zona portuària. Allà es va tenir ocasió d’observar l’emplaçament general de Vilanova i de subratllar la implicació que la ciutat té amb el mar. Una implicació que es manifesta en l’envergadura que ha assolit avui dia el port (en tres plans o direccions: mercadera, pesquera i esportiva), i que és el reflex d’una evolució històrica puixant, vinculada de manera molt especial amb l’exportació de vins i aiguardents cap a ultramar, i que tingué els seus moments àlgids entre la segona meitat del segle XVIII i la darreria dels segle XIX.

 
 
En la fotografia de M. Cuxart apareixen Anna Mompart i Jordi Ferrer en el transcurs de l'explicació d'El plànol d’Eixample de Vilanova i la Geltrú de 1876
.
 

 

A continuació la comitiva va fer cap a l’emblemàtic edifici de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, lloc on era previst el desenvolupament de l’activitat acadèmica del matí. Allà el grup fou rebut per la directora de la institució, Sra. Montserrat Comas, i per la regidora de cultura de l’ajuntament de Vilanova, Sra. Isabel Pla. Seguidament, la pròpia Montserrat Comas desenvolupà una intervenció que, sota el títol Víctor Balaguer, el personatge i la biblioteca, tenia el propòsit fonamental de presentar la figura de Víctor Balaguer en el seu context polític, social i cultural, i, com a ‘prolongació’ de la persona, el seu llegat en forma de biblioteca i museu. Una biblioteca que, definida per Comas com "la construcció física d’una idea d’organització de la societat liberal", ha esdevingut avui, per la seva pròpia especificitat (que afecta, entre altres aspectes, el vessant de la cartografia) un referent clau en el patrimoni cultural de la ciutat i del conjunt del país.  seguir >>>

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
6 de juny de 2008
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat