Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

La segona ponència del Segon Congrés Català de Geografia ha estat dedicada al tema “Cartografia, cultura i societat”, la conferència marc de la qual ha estat encomanada al Dr. Josep Ma. Rabella, professor titular de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona. N’ha fet l’exposició als congressistes a la Sala Prat de la Riba de l’IEC avui dijous 29 de maig.

El Dr. Rabella ha recolzat la seva dissertació en una seqüència molt ben triada de mostres de mapes i d’imatges d’observació de la Terra per a il·lustrar el que ha estat una de les seves propostes d’interpretació de la cartografia en la societat actual, això és el del boom dels mapes fins a constituir un veritable esdeveniment cultural. Amb la finalitat d’ordenar la successió de flaixos visuals i els

 

comentaris singulars pertinents, ha provat de compartimentar la conferència en tres apartats encapçalats per sengles qüestions: on ens trobem actualment en l’evolució de la cartografia? Què és el mapa? Cap on va la cartografia? Val a dir que el conferenciant ha confessat que la presentació del tema que anava a efectuar només era un esquema obert i que el text definitiu seria el que sortiria publicat més endavant a les Actes del Congrés. Per tant, la seva aportació és provisional i subjecta a revisió.

La primera part de l’exposició -on som? o, potser ara ja, d’on venim?- ha estat il·lustrada amb una vintena de fragments de mapa i imatges d’entre els més difosos a l’actualitat pels mitjans de comunicació de masses i les publicacions científiques: mapes topogràfics i cartes nàutiques, mapes excursionistes i ortofotomapes, cartografia temàtica i mapes per a discapacitats, els mapes del temps i Google Earth... per acabar amb el recordatori de la cartografia dels Atles com a síntesi exemplar i ben articulada entre text i gràfic. Els aspectes transversals del devessall gràfic contemplat han estat resumits breument en tres tendències: gratuïtat, popularitat i consum massiu.

La segona part ha consistit en una revisió de la proposta de definició de mapa defensada de fa temps pel professor Rabella. En efecte, sense negar el prestigi i bona tradició de la definició derivada del model comunicatiu entre el cartògraf i l’usuari dels mapes -el model d’Arthur H. Robinson-, el conferenciant ha insistit en la necessitat de contemplar els efectes de la digitalització en la qual estem immersos de ple la qual cosa provoca contradiccions, revolucions i paradoxes en la definició clàssica basada en la proporcionalitat, la selecció i la simplificació

 

regit, de conjunt, per un llenguatge amb uns codis propis de significació universal. El trasbals més important exercit per la digitalització sobre la definició clàssica és en relació amb allò que esperem dels mapes, sobre la seva funcionalitat. Però això ens aboca a la tercera i darrera part de l’exposició: cap on va la cartografia?

La funcionalitat tradicional del mapa, en la doble vessant d’inventari de localitzacions i d’emissor de missatges, ha estat sotraguejada per la intromissió de tot tipus de tècniques digitals en la producció de la cartografia. Així, la difusió dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) han minorat la funcionalitat d’inventari dels productes cartogràfics en la mida que les bases de dades d’atributs de les localitzacions es poden fer evidents de manera immediata en contextos en els quals, fins fa pocs anys, es precisava moltes hores de dibuix manual. En canvi, els SIG, i no pas el contrasentit de la “cartografia automàtica”, han facilitat enormement la potenciació de la dimensió expressiva dels mapes ben recolzada amb les variables visuals bertinianes. En definitiva, caldrà anar pensant si “el poder dels mapes” ha estat atrapat, o no, per la xarxa del SIG. [Pau Alegre, 29 de maig de 2008]

 
De l’acte de clausura del II Congrés
Cartografia persuasiva a Internet
El marc institucional de la producció
Cartografia i innovació
Història de la cartografia
De la benvinguda a l'ICC
Cartografia, cultura i societat
Cartografia, paisatge i territori
De l’acte inaugural del II Congrés

La fotografia de Josep Ma Rabella amb Vicenç Ma
Rosselló a la Sala Central de l'ICC és de P. Alegre.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2008): "Cartografia, cultura i societat. Ressenya de la ponència de Josep M. Rabella al Segon Congrés Català de Geografia, SCG (29 de maig de 2008)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S95741.htm

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
29 de maig de 2008
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat