Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

El 27 de febrer de l’any 2008, Ma. Jesús Lluelles va pronunciar una conferència sobre La transformació econòmica d’Andorra durant el segle XX, en el marc del Curs del Segon Congrés Català de Geografia, organitzat per la Societat Catalana de Geografia. L’acte va ser presentat pel senyor Joan Vilà-Valentí, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, que va glossar breument la trajectòria professional de la ponent als assistents.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Sau Raventós, Elisabet (2008): "La transformació econòmica d’Andorra al segle XX. Ressenya de la conferència de M. Jesús Lluelles a la Societat Catalana de Geografia, SCG (27 de febrer de 2008)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S95511.htm

La senyora Lluelles és doctora en geografia per la Universitat de Saragossa. Ella és andorrana i gran part de la seva recerca acadèmica s’ha centrat a analitzar les transformacions d’aquest petit país dels Pirineus, que ha convertit en objecte dels seus treballs de llicenciatura, doctorat i llibres. La seva tesi va versar sobre el tema de la conferència i es va publicar amb el títol: Transformació econòmica d’Andorra l’any 1991. Des del 1996 fins al 2005 ha treballat amb el doctor Vilà en l’Anuari socioeconòmic d’Andorra, editat per la Banca Privada Andorrana.

"Valls d'Andorra : evolució de la població : 1963 : 1972" de Bonaventura Adellach, dins Realitats andorranes i objectius. Andorra: Casal i Vall, 1973.

 

La conferència de la senyora Lluelles va seguir un esquema clàssic i metòdic de presentació d’Andorra. Durant la seva xerrada va anar destriant aspectes de: la situació, la població, els sectors econòmics, les infraestructures, el model fiscal i el PIB amb força flaixos temporals que, de forma ràpida i elíptica, intentaven reflectir els canvis en els aspectes tractats. D’aquesta presentació cal remarcar com a significatiu:

·   L’economia andorrana està estructurada des de mitjans dels anys cinquanta en tres subsectors del sector serveis: el comerç, el turisme i l’activitat financera. La resta de sectors econòmics són marginals, tot i que cal remarcar que, en el cas del sector primari, el conreu de tabac havia estat exclusiu i important, però aquesta activitat ha disminuït des del 1997.
·   La població andorrana és essencialment estrangera. Com a nacionalitat, els andorrans només representen el 36% de la població, els espanyols són el grup més important d’estrangers seguits dels portuguesos, que han desplaçat en nombre la comunitat de francesos.
·   Tot i que no fabrica res, el comerç ha estat una de les activitats econòmiques que ha reportat més beneficis a l’economia andorrana però darrerament ha perdut força perquè s’han reduït els diferencials de preus amb els Estats espanyol i francès. La demanda turística ha orientat el sector comercial cap el predomini de comerços no alimentaris.
·   El sector financer és el més sòlid i fiable dels tres subsectors de serveis que caracteritzen l’economia d’Andorra.
L’oferta d’esports d’hivern és la gran aposta d’Andorra, una oferta de la qual són grans usuaris els espanyols, que representen el 60% del flux turístic anual. Les estades són curtes, majoritàriament d’1 dia.
·   Lluelles va descriure Andorra com una ciutat-estat, amb un creixement urbà mal planificat, entre altres coses perquè fins el 2000 no s’ha aprovat cap legislació que reguli el creixement urbanístic dels comuns.
·   Les úniques connexions d’Andorra amb els seus països veïns són els dos passos fronterers d’entrada a Espanya (la Farga de Moles) i França (Pas de la Casa), units per una única carretera que s’ha anat millorant o desdoblant per a intentar fer més fluida la circulació.

 

Per a la conferenciant, alguns dels reptes que hauria d’afrontar Andorra estan relacionats amb:

·   La gestió del sector de la neu que, al seu parer, cada vegada consumeix més espai i no sembla que se li auguri cap època d’expansió ja que la neu es mostra persistentment insuficient per cobrir tota l’extensió dels dominis esquiables a més d’haver endeutat els comuns amb fortes inversions locals i compres d’accions a les estacions.
·   Aplicar de forma metòdica els preceptes aprovats en la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme del 2000 i el Reglament urbanístic de l’any 2002 per tal de millorar els creixements urbans dels comuns.
·   Intentar solucionar la qüestió de la mobilitat interior, tot i que sembla que el Govern andorrà està més preocupat de desenclavar la vall de la Valira nord, per la Massana i Ordino i de resoldre el tema de l’aeroport.

La conferència va tenir un to molt acadèmic i seriós, molt centrada en la presentació del seu país i poc anecdòtica. A parer de l’autora, el Govern andorrà no es planteja massa canvis en la seva orientació tot i que és conscient del descens, potser puntual, de l’activitat en dos subsectors: el comerç i l’esquí. Però tot i aquests comportaments negatius a les tradicionals fonts de riquesa, no sembla, ara com ara, que es trobin alternatives viables a aquestes activitats que han dominat i han estat fortament impulsades per i des de les administracions públiques.

A l’autora d’aquesta recensió li va sorprendre que el Govern andorrà no disposi de cap font estadística organitzada per conèixer, com a mínim, les característiques de la seva població. Si es fa una comparació amb Catalunya, on les sèries censals i padronals tenen una llarga tradició i han facilitat nombrosos estudis històrics, sobta que a Andorra només s’hagi fet un únic cens l’any 1989 i que les dades de població i electorals siguin propietat dels comuns que anualment recull el Consell General com a recomptes de població només tinguin un valor administratiu i no estadístic. Potser pel fet de ser pocs els seus habitants no ho han requerit fins la data!

[Elisabet Sau i Raventós]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
11 de març de 2008
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat