Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

Santa Coloma de Queralt és –juntament amb Calaf i Cervera - un dels nodes d’una comarca tradicional sense unitat funcional. Aquest sector meridional de la Segarra històrica –la Baixa Segarra– és un territori escassament poblat on Santa Coloma, a 25 km de les ciutats més pròximes, exerceix com a indiscutible centre de serveis i d’ocupació. Els mapes turístics del Consell Comarcal de la Conca de Barberà identifiquen 9 municipis com a pertanyents al sector de la Baixa Segarra; fora de la província de Tarragona, també localitats com Bellprat i Argençola mantenen lligams significatius amb Santa Coloma. Als 3.107 ciutadans empadronats a Santa Coloma (2007), la resta de la rodalia només hi afegeix entre 800 i 1.600 habitants, depenent de la delimitació, més o menys àmplia, que adoptem per a la contrada. Pel que fa a superfície, la Baixa Segarra compta –segons com la considerem- entre 220 km2 (més que el Garraf) i 275 km2 (més que el Pla de l’Estany). Cap de la quarantena de nuclis de població d’aquesta rodalia té més de 150 habitants, fet que explica l’absoluta

 

concentració de serveis –fins i tot en el nivell escolar de primària– a Santa Coloma.

Aquest sector polèmic de la divisió comarcal vigent té, doncs, una escassa entitat demogràfica, només equiparable a l’Alta Ribagorça. La comparació amb la comarca pirinenca resulta encara més lícita si tenim en compte que tots els municipis de la Baixa Segarra tenen reconegut legalment el caràcter muntanyenc; al terme de Conesa s’assoleixen els 895 m d’altitud i més al Sud (allà on les cuestas es redrecen en contacte amb els plecs de les serres prelitorals i la litologia de conglomerats es resisteix a l’erosió) Sant Miquel de Montclar s’alça a 948 m. L’altitud dóna caràcter al país i fa que l’adscripció d’aquesta rodalia segarrenca a la Conca de Barberà no lligui amb el paisatge ni amb el

 

La foto del grup
 

 

sentiment popular, atès el nítid contrast existent amb la Conca pròpiament dita en gairebé tots els aspectes geogràfics: clima, relleu, sòl, conreus, poblament, arquitectura, activitats econòmiques...

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Burgueño Rivero, Jesús (2007): "La Baixa Segarra també és comarca. Notícia de la sortida d’estudi de la Societat Catalana de Geografia, SCG (27 d'octubre de 2007)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S95121.htm

Hidrogràficament, les terres altes segarrenques conviden a la dispersió: hi neixen el Gaià, el Corb, l’Ondara i diversos barrancs tributaris de l’Anoia. Semblant escampall s’observa tostemps en les adscripcions administratives. La Baixa Segarra ha estat sempre racó i extrem de demarcacions foranes, i d’ençà 1833 és cruïlla de les províncies de Tarragona, Lleida i Barcelona. Només en l’aspecte eclesiàstic Santa Coloma encapçalà un deganat o arxiprestat propi, fins que el 1988 l’arquebisbat de Tarragona ajustà

 

 

Inici de la visita al poble de Conesa. La creu de terme gòtica de 8 m d’alçada, amb escuts de Catalunya i Santes Creus al capdamunt. Just al peu de la Creu, a la dreta, Valentí Gual; fotografia de Jesús Burgueño.

les seves demarcacions a la divisió comarcal llavors aprovada. La pertinença de Santa Coloma a la conca del Gaià justificà la seva inclusió a la província de Tarragona el 1822, tot i que llavors pertanyia al partit judicial d’Igualada. L’adscripció tarragonina forçà la unió al partit judicial de Montblanc (1834), inspiració directa de l’actual comarca de la Conca de Barberà. Josep Iglésies, secretari de la Ponència de la Divisió Territorial, sempre defensà la vinculació de Santa Coloma a les terres del Camp de Tarragona (vegeu la XVII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos); no sembla que fos aquest el parer del president de la Ponència, Pau Vila, que en el seu primer projecte situava Santa Coloma a la Conca d’Òdena. Segons testimoni d’un dels ponents de la taula rodona més avall comentada, vers l’any 1977 Pau Vila es planyia de la inclusió de Santa Coloma a la Conca de Barberà.  seguir >>>

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
12 de novembre de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat