Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   


 

La temàtica de la conferència pronunciada per la professora Céline Rozemblat el proppassat dia 14 de desembre va girar entorn de les pautes, de les motivacions i dels encaixos de la localització territorial dels grups empresarials en el marc de la xarxa urbana de l’àmbit de la Unió Europea d’abans de la darrera ampliació. Si bé el títol de la conferència, La position des villes méditerranéennes dans les villes européennes et dans les villes mondiales, feia preveure un altre caient expositiu, el canvi de girada que li va donar la conferenciant no va pas desmerèixer. Ben al contrari, vàrem poder participar d’una bona colla de primícies d’una recerca en curs d’interès i actualitat innegables.

La professora Rozemblat és especialista en geografia urbana. Abans de professar com a docent a Lausana també ho va fer a París. Així mateix, té una llarga i densa experiència d’investigadora professional a la Maison de la Géographie de Montpeller, centre amb el qual continua col·laborant activament. Del currículum que va extractar el president Francesc Nadal en presentar-la, voldria remarcar la direcció de la seva tesi doctoral (1989) per la Dra. Denise Pumain, renovadora destacada dels estudis sobre el sistema urbà europeu, de conjunt amb Thérèse Saint-Julien, en contextualitzar aquest domini de recerca en les propostes teorètiques d’Ilya Prigogine, premi Nobel de química el 1977, sobre estructures dissipatives adaptades als sistemes territorials de ciutats pel professor Peter Allen, ajudant seu a la Universitat Lliure de Brussel·les (*).

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2006): "Sistema urbà i constel·lacions empresarials a Europa. Ressenya de la conferència de Céline Rozemblat a la Societat Catalana de Geografia, SCG (14 de desembre de 2006)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S94331.htm

Ha plogut molt en el camp del pensament geogràfic des de mitjans dels anys vuitanta, -potser no pas a gust de tothom, m’apresso a reconèixer-, però encara vàrem trobar regolfades, bassiots i arenys d’aquell mullader en la conferència de dijous passat. En efecte, en comparar el sistema europeu de ciutats amb l’articulació territorial dels grups empresarials que s’hi insereixen, la professora Rozemblat va ordenar els aparellaments tipològics entre ambdues realitats als tres nivells clàssics d’anàlisi de complexitat organitzativa (micro, meso i macro) i va descriure les seves trajectòries en el temps mitjançant la terminologia d’habitud (estacionàries, rupturistes, en declivi, etc.) en l’assumpció d’un creixement exponencial de la innovació, o d’injecció d’informació de les activitats empresarials en el sistema urbà. Val a dir que ni el to de la conferència, necessàriament divulgador, ni el temps, inexorablement limitat, no van permetre que s’hi esplaiés. N’hi va haver prou, però, per a constatar la filière.

(*) Una introducció a l’abast d’aquell xarampió del pensament geogràfic el podeu trobar al capítol 10, “Spatial dynamics and self-organizing geographic systems”, del conegut llibre, per encertat i per útil, de Peter Gould: The Geographer at Work (Londres: Rouletge & Kegan Paul, 1985; pp. 104-114), contemporani de la febrada.

 

Quines eren aquelles tipologies ciutat-empresa? En aquest context, l’exposició de la conferenciant va ser prou dilatada com per a poder donar conclusions, provisionals és clar, sobre les dues grans vessants de la hipòtesi de treball de la recerca: el grau de cooperació entre les empreses i el grau de centralització de les decisions de cada grup en quina mesura són correlatives amb la diversitat funcional de les gran ciutats europees. Per arribar-hi, calia caracteritzar les xarxes d’empreses d’acord amb les restriccions imposades per les tres dimensions de les estratègies de localització, això sí, en la tradició més rància: el sistema econòmic pel que fa a les possibilitats de subcontractació i de fusió entre empreses, la fragmentació del territori en estats i la pròpia organització interior empresarial.


 

 

Les classificacions de les ciutats europees per la seva localització relativa, la intensitat de interacció, els lideratges i la topologia de la xarxa, van permetre el comentari d’una bona colla de particularitats les quals van amenitzar molt positivament la dissertació. De tota manera, la gran qualitat del material gràfic projectat en el qual resplendia el savoir-faire de l’escola reclusiana de Roger Brunet, com oportunament va recordar el vice-president Enric Mendizàbal al col·loqui, va ser un al·licient suficient. La rastellera de mapes i diagrames, producte dels creuaments estadístics entre una bateria d’atributs de les grans aglomeracions, des dels demogràfics fins als indicadors de diversitat de serveis, així com de síntesis gràfiques amb regust coremàtic, no podia deixar ni indiferent ni avorrir, de cap manera, els assistents amb sensibilitat geogràfica.

La professora Rozemblat va coronar la seva intervenció amb una àmplia reflexió relativa a la polèmica entre les propostes actuals de model de sistema urbà, més o menys decantades a admetre la continuïtat d’una jerarquia centralitzada, per un cantó, o bé una xarxa multipolar de centralitats, per altre. En la perspectiva de conservar i millorar les prestacions del sistema, sembla també factible prendre en considerar el model de xarxes funcionals de polaritats presentat per Rozemblat en la mida que combini dialècticament l’herència històrica, el lideratge dels grups empresarials i la seva integració en xarxes territorials especialitzades en la diversitat. [Pau Alegre, 16 de desembre de 2006]

 

El mapa indicatiu del creixement de la població de les grans aglomeracions europees ha estat extret de l'Atlas de l'amenagement du territoire (París: DATAR - La Documentation Française, 1988; p. 120); va ser efectuar al GIP-RECLUS de Montpeller.

La fotografia de la Dra. Rozemblat en ser presentada pel Dr. Nadal és de M. Catalan (IEC)

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
18 de desembre de 2006
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat